RESUM

L’objectiu d’aquesta tesi va ésser l’estudi de la selecció per velocitat de creixement en la composició de la canal i la qualitat de la carn de conill de la línia R, que es una línia seleccionada per velocitat de creixement entre la setmana 4 i 9 de vida. Aquesta línia s’utilitza habitualment en programes d’ encreuament, on mascles de la línia R s’aparien amb femelles creuades que procedeixen de dos línies seleccionades per la grandària de la ventrada. Quan la línia estava en la sèptima generació de selecció per velocitat de creixement, es van prendre i es van vitrificar embrions. La selecció de la línia va continuar i els embrions es van desvitrificar després de vàries generacions. La descendència dels conills obtinguts d'aquests embrions van formar el grup control (Grup C). Aquest grup va ésser contemporani del grup selecció (Grup S), format per conills de la generació de selecció en què es trobava la línia.
El primer experiment va consistir en l’estudi de l’efecte de la selecció per velocitat de creixement en el creixement relatiu dels òrgans, teixits, parts i mesures de la canal. El Grup C va ésser contemporàniament comparat amb el Grup S, format amb animals de la generació 18 de selecció. Un total de 313 animals dels dos grups i sexes van ésser sacrificats a 4, 9, 13, 20 i 40 setmanes de vida. L'equació al·lomètrica de Huxley, que relacionava el pes dels caràcters amb el pes de l'animal per un paràmetre relacionat amb l’escala (b) i el coeficient d’al·lometria (k) es va ajustar. L'equació quadràtica de Butterfield, que relacionava el grau de maduresa dels caràcters amb el grau de maduresa del pes per un coeficient d’al·lometria (q) va ésser ajustada també. Els valors obtinguts de k i q van donar lloc a patrons de creixements similars en tots el caràcters estudiats. El tract gastrointestinal ple i els òrgans fetge, ronyons i vísceres toràciques van ésser de maduresa primerenca (k<1 o q>1) mentre que la canal freda i la canal de referència va ésser de creixement tardà (k>1 or q<1). Les parts de la canal de referència van ésser isomètrics (extremitats anteriors, k i q no diferents d'1) o de creixement tardà (caixa toràcica, llom, extremitats posteriors i parets abdominals). El greix disecable de la canal i la carn de l'extremitat posterior van ésser de maduresa tardana i l'os de l'extremitat posterior de maduresa primerenca. La longitud de circumferència lumbar va ésser més tardana que la longitud de la canal. No es va trobar efecte de la selecció per velocitat de creixement sobre el paràmetres b, k, i q en cap del caràcters estudiats. El sexe no va afectar al creixement relatiu de la major part dels caràcters estudiats, però els mascles van tindre valors de q que indicaven un desenrotllament més primerenc del tracte gastrointestinal ple i un creixement més tardà dels ronyons.
Al seleccionar per velocitat de creixement, el pes adult dels animals s'incrementa. Per tant, el conills arriben al pes de sacrifici fixat pel mercat amb un menor grau de maduresa, que pot afectar, en conjunt amb la selecció, a la composició de la canal i a la qualitat de la carn. D’aquesta manera, el segon experiment que es va fer va ésser l’estudi de l'efecte de la selecció per velocitat de creixement i l'associat decreixement del grau de maduresa sobre la composició de la canal i de la carn, comparant el grup C contemporàniament amb el grup S, format per conills de la generació 23 de selecció. Un total de 120 animals dels dos grups i sexes van ésser sacrificats a 2000 g de pes viu, al qual van arribar a l’edat de 51 i 55 dies, respectivament. Els únics canvis rellevants en la composició de la canal van ésser l’increment del percentatge de ronyons, fetge i greix disecable i el decreixement de la ràtio carn:os en l'extremitat posterior. En el muscle Longissimus, el Grup S va tindre un menor índex de groc en la canal i majors índex de roig i groc en la carn. L’activitat de l'enzim isocitrate deshidrogenasa (ICDH) va créixer i el ràtio aldolasa:ICDH va decréixer. En l'extremitat posterior, el grup S va tindre major percentatge d’àcids grassos poliinsaturats, major ràtio d’àcids grassos poliinsaturats/saturats i major percentatge d’àcids grassos n-3. No es van trobar canvis en la quantitat de col·lagen, però el grup S va tindre més solubilitat del col·lagen. La força de tall, la fermesa del tall i l’àrea o el treball total necessari per a tallar la mostra no van ésser diferents entre els grups, i la duresa de la carn no va canviar rellevantment quan va ésser avaluada per un panel de tastadors. La major part de les propietats sensorials no van diferir de forma rellevant entre els dos grups. El grup S va tindre menys olor d’anís i més suculència.