El reg s'ha transformat en un dels mètodes més reeixits per a incorporar zones marginals a la producció i incrementar la productivitat per a generar aliments a una població mundial cada dia major. Quan s'utilitzen aigües de mala qualitat, pot incrementar-se el risc de salinització i sodificación del sòl i de l'aqüífer subterrani. Els problemes associats amb sòls salins i sòdics s'incrementaran en el futur a causa de l'ús indiscriminat del reg i a l'empobriment de la qualitat de les aigües usades, com a conseqüència de l'ús de les aigües de bona qualitat per a consum humà i industrial. 
Nombrosos treballs d'investigació han demostrat les conseqüències negatives per a la producció agrícola, producte de la salinidad-sodicidad dels sòls, ressaltant l'estudi de les seues propietats químiques i biològiques. No obstant, pocs són inclús els abordatges del problema, prioritando el relatiu a la relació existent entre distints nivells de salinidad-sodicidad i paràmetres físics bàsics de gran importància en el comportament mecànic del sòl enfront del tràfic i el cultiu. 
Es va plantejar com a hipòtesi de treball, que l'alteració química patida per terra regats amb aigües de mala qualitat, els fa menys compressibles i més resistents al tall, provocant alteracions en la recta de Coulomb i en la posició de la línia d'estat crític. Els objectius van ser: aportar a la comprensió de la problemàtica per a fonamentar possibles solucions; desenvolupar una metodologia que permeta avaluar la compressibilitat i resistència al tall dels sòls; quantificar la incidència de la qualitat de l'aigua de reg en les dites propietats, analitzant-les en el marc de la teoria clàssica de Mohr-Coulomb i de l'estat crític i estimant el seu impacte agronòmic.
 En la Facoltà di Agraria e Forestale de Florència, Itàlia, es van realitzar assajos sobre 4 sèries de sòls que van ser regats artificialment amb aigües de distinta qualitat. Es van utilitzar 3 tractaments. El tractament 1-5 (3) va consistir a banyar al sòl tres vegades amb una solució de 1 mmol/litre de salinitat i 5 d'ARRAN. El 100-45 (3) va resultar de tractar 3 vegades al sòl amb una solució de 100 mmol/litre i 45 d'ARRAN. Finalment, en el tractament 100-45 (5) es van realitzar 5 banys amb la solució de 100 mmol/litre i 45 d'ARRAN. Els sòls van ser assecats, mòlts i tamisats amb malla de 2 mm, humitejats al 23% d'humitat i comprimits en successius passos fins una tensió normal de 600 kPa. La resposta dels sòls a les tensions externes va ser estudiada en el marc de la teoria clàssica de Mohr-Coulomb i la teoria de l'Estat Crític, incloent assajos de compressió uniaxial i d'estil  directe a tensió normal constant. 
Durant la compressió es va registrar l'altura de la mostra per a poder calcular la densitat aparent. Després de comprimides, les mostres van romandre 24 hores descarregades i es va permetre una pèrdua d'humitat del 3%. Les mostres van ser tallades a tres tensions normals: 60, 240 i 480 kPa. Durant el tall, a més de l'esforç tallant, es va mesurar el desplaçament horitzontal i vertical de la mostra. 
Després del tractament estadístic dels resultats, va poder comprovar-se que, el paràmetre densitat aparent no va mostrar canvis evidents, amb els tractaments efectuats.
La resistència al tall va resultar ser un paràmetre molt sensible per a reflectir  els efectes de la salinidad-sodicidad de les aigües de reg, mostrant una relació directa amb la sodicidad. La major resistència al tall es va adjudicar a un major contingut d'argila dispersa. Traçades les rectes de Coulomb, es va comprovar que la major tensió tallant experimentada pel tractament amb més sodi es va deure a un augment de la cohesió, sense experimentar canvis en l'angle de fregament intern. 
En l'àmbit de la teoria de l'estat crític no es van trobar diferències evidents entre la posició de les línies de consolidació normal dels distints tractaments, resultat coherent amb l'anàlisi del comportament compressiu. Es va verificar, en canvi, un evident desplaçament de la línia d'estat crític cap a la línia de consolidació normal del tractament més sòdic, augmentant amb açò el domini supercrític del mateix. La menor possibilitat de compressió amb el tall del sòl més sòdic, es va adjudicar a la seua predominança de xicotets porus, incapaços d'allotjar partícules majors o microagregats, és a dir permetre reacomodaments. 
Els resultats trobats permeten inferir algunes conseqüències agronòmiques, com ara que els sòls sòdics demanden un major gasto energètic per a ser llaurats sent major l'efecte de la sodicidad com més fina siga la textura. Així mateix, la major resistència al tall els brinda una major capacitat portant, és a dir millor transitabilidad, però conseqüentment, un empitjorament de les condicions de productivitat. 
Hi ha evidències que indiquen una disminució en la friabilitat dels sòls sòdics amb la qual cosa es reduiria la seua finestra de labor. La major tendència a l'expansió d'estos sòls amb el cultiu, resultarà d'una efectivitat limitada pel fet que es tractarà d'una estructura amb agregats massius i amb porus interagregats inestables. 
El reg indiscriminat, sense un anàlisi exhaustiva de la qualitat de l'aigua de reg i del component edàfic pot resultar en la falta de sustentabilidad del sistema en el curt termini. Finalment, es conclou que la metodologia desenvolupada ha permés avaluar adequadament les propietats estudiades, dependents de la qualitat de l'aigua de reg, sent el sodi el responsable de l'augment del paràmetre cohesió i en conseqüència de la resistència al tall, sent este últim paràmetre més sensible com a indicador que la resistència al tall. Per últim, les propietats d'estat crític del sòl són afectades per la degradació química augmentant l'espai supercrític.