Resum La salinitat és un dels estressos ambientals que més incideix en la productivitat agrícola, especialment en les regions semiárides com la zona mediterrània, on es situa la Comunitat Valenciana. Per poder mitigar els efectes perjudicials dels estressos abiótics cal conèixer les bases moleculars dels fenòmens investigats, ja que sols llavors podran ser manipulats de la manera més convenient. En el cas de la tolerància a la salinitat es coneixen una sèrie d'aspectes claus que han contribuït a millorar les plantes conreades, però és necessària molta més investigació per poder obtenir resultats adequats per la practica agrícola. En aquest treball s'ha plantejat una nova aproximació consistent en l'ús de norespermidina, una poliamina no metabolizable, com agent de selecció per trobar individus resistents a cations tòxics. Per a això s'ha utilitzat una col·lecció de llavors de Arabidopsis mutades per inserció d'un activador transcripcional. En aquesta aproximació es va aïllar el mutant par1-1D (polyamine resistant) que presenta un fenotip pleiotròpic de resistència a cations tòxics Na+, Li+, norespermidina i espermidina. par1-1D és un mutant dominant que presenta un augment en l'expressió del locus At1g15020. Aquest locus codifica una proteïna pertanyent a la família de les quiescina sulfidril oxidases (existeixen 2 proteïnes homòlogues d'aquesta família en Arabidopsis) pel que es va proposar el nom de QSO2 (quiescina sulfidril oxidasa) per a denominar al locus At1g15020. Mitjançant una anàlisi de RT-PCR en diferents parts de la planta es va trobar que QSO2 s'expressa principalment en l'arrel i el pol·len, a més a l'expressar de forma transitòria la construcció QSO2::GFP en la epidermis de fulles de N. benthamiana, l'expressió de QSO2 es va localitzar en la paret cel·lular. D'altra banda, es va expressar i va purificar en S. cerevisae la proteïna recombinant QSO2 i es va demostrar la seva activitat sulfidril oxidasa. Finalment, en plántules i plantes adultes del mutant par1-1D (amb augment en l’expressió de QSO2) es va poder observar una disminució en l'acumulació de Na+, Li+ i norespermidina, així com un augment en l'acumulació de K+ en el xilema i en la part aèria. Per contra, el mutante par1-2 obtingut per inserció de T-DNA i que presenta una disminució en l'expressió de QSO2, mostra el fenotip oposat a par1-1D. Amb aquests resultats es proposa un possible mecanisme d'acció de QSO2 en l'arrel, segons el qual QSO2 actuaria activant un sistema de càrrega de K+ en el xilema, diferent al canal SKOR, que no és necessari per a l'acció de QSO2. Això generaria un augment del potencial de membrana en la interfase simplast:xilema, disminuint així l'entrada de cations tòxics en el xilema i la seua posterior traslocació a la part aèria. Aquest treball demostra per primera vegada la funció de les sulfidril oxidases com reguladors de l'homeòstasi iònica i mostra la importància de la regulació de la càrrega de cations en el xilema en la tolerància a cations tòxics.