RESUM
La producció d´anguiles es basa en la captura d’angules, però la captura d'aquestes no s'ha pogut incrementar al mateix ritme que la seva demanda per a l'engreixi en piscifactoríes. La caiguda de les captures d’angules va dur a la recerca per tot el món de nous subministraments, plantejant-se la reproducció en cautivitad com una de les alternatives de major importància. Degut al fet que les anguiles no maduren sexualment en cautivitat s'han desenvolupat mètodes d'inducció hormonal per a aconseguir-ho. En el cas dels mascles, s’assolisen volums importants d'esperma, seguent a més de bona qualitat (Pérez et al. 2000; Asturiano et al. 2004; Müller et al. 2004). Aquest fet, ha motivat l'interès per desenvolupar tècniques per a la recol·lecció i maneig apropiat de l'esperma en aquesta espècie. Volguent aprofundir més, es va decidir realitzar una sèrie d'experiments amb la finalitat de desenvolupar tècniques de congelació i estudis sobre la qualitat de l'esperma en anguila europea. 
El la primera prova es tractà d'optimitzar els tractaments d'inducció hormonal en mascles d’anguila europea (obtinguts en piscifactoría) per a l’obtenció d'esperma. Van ser provats sis tractaments (A-F) empleant l’hormona gonadotropina coriònica humana (hCG) per a induir la maduració gonadal i l’espermiació en mascles. El resultats mostraren que el tractament A, amb una dosi setmanal de 1.5 UI hCG/g peix, és el que permet obtindre un major percentatge de mascles espermiants, a més d’un periode de espermiació mes llarg i un major volum espermàtic. 
A continuació es van estudiar protocols de criopreservació utilitzant com a base els diluients descrits per a anguila japonesa (K15, K30, TNK) i dues descrits anteriorment per a anguila europea (P1 i P2). Als espermatozoids congelats en aquests medis se'ls van realitzar un estudi, mitjançant un programa informàtic d’anàlisi d’imatges (CASA), i d’aquesta manera aconseguir caracteritzar el seu moviment espermàtic (tant pre com postcongelació) basant-se en: la velocitat angular (VAP), velocitat curvilínia (VCL), velocitat de llínial (VSL) i freqüència de batut del flagel (BCF). Atenent a la supervivència postcongelació, els espermatozoids crioconservats anb els diluents TNK i P1, contenint en el mig de congelació DMSO i lecitina, van mostrar el major percentatge de cèl.lules vives.
Una vegada decidit que el diluient P1 presenta les millors condicions per a portar a cap la criopreservació, es va procedir a provar una bateria de crioprotectors (dimetilsulfòxid, acetamida, etilenglicol, propanol, glicerol i metanol) amb la finalitat de definir quin era el millor per a l’anguila europea. Al mateix temps es va estudiar l'efecte de l'adició de sèrum fetal boví (SFB) i del  factor de dilució espermàtic als medis de congelació. Amb les diferents variants, es van avaluar diferents paràmetres espermàtics: com el percentatge de cèl.lues mòbils, i cèl·lues vives, a més de la morfometria  del cap del espermatozoid, tant pre com postcongelació. El millor resultat es va assolir amb DMSO, com a crioprotector, i un factor de dilució espermàtic en el medi de congelació de 1:2 (v/v).
Finalment amb les millors condicions establides en els experiments anteriors: adició de SFB, un factor de dilució 1:2 i DMSO com el millor crioprotector, es va intentar millorar la congelació modificant la composició del diluient, i en concret augmentant la concentració del bicarbonat. Assolint-se d’aquesta manera una milloria significativa em la motilitat postcongelació.