RESUMEN 
La Tesi doctoral presentada pretén aportar diverses experiències i tècniques que permeten optimitzar i aprofundir en el coneixement que es té del funcionament dels sistemes de mesurament utilitzat en els abastiments d'aigua, tant urbana com agrícola. El motiu no és un altre que mostrar que un correcte mesurament del cabal i dels consums dels usuaris pot millorar significativament la gestió tècnica dels abastiments d'aigua i reduir les pèrdues en la xarxa. Inicialment, en la Tesi, es realitza una breu revisió dels principis de funcionament dels principals instruments de mesura de cabal i comptadors d'aigua utilitzats en els sistemes de distribució i de les diferents fonts d'error que poden influir en el mesurament del cabal o dels consums d'aigua, amb l'objectiu de saber de quina forma es pot reduir la magnitud dels errors comesos. Després de la descripció de cada un dels aparells i dels conceptes previs relatius a la mesura de cabal, es presenta un detallat estudi en laboratori del comportament de diversos tipus de comptadors d'aigua enfront de diverses variables. Un altre punt clau és la determinació de l'evolució de la corba d'error en el temps dels comptadors de xicotet calibre en abastiments urbans. Per a això, s'han dut a terme multitud d'assajos de comptadors de diferents edats. Respecte a l'estudi dels comptadors de mitjà i gran calibre, els paràmetres que poden afectar les característiques de la seua corba d'error són, fonamentalment, la distorsió en el perfil de velocitats a l'entrada de l'instrument, el dimensionat inadequat i la qualitat de l'aigua quan puga afectar, en el temps, a les característiques dimensionals dels aparells. La segona part de la Tesi doctoral aborda aspectes que ajuden a millorar la gestió global d'estos sistemes. Entre les principals estratègies de millora dels sistemes de mesurament, particularment en abastiments urbans, es troba el càlcul de l'error global de mesurament d'un parc de comptadors. De les diferents metodologies proposades anteriorment en la bibliografia es proposen certes millores que reduïxen la incertesa en l'estimació de tal error global. Conéixer este error global de mesurament, d'una banda, permet a l'empresa gestora maximitzar els ingressos obtinguts del consum d'aigua i reduir els costos que suposa mantindre el sistema de mesurament funcionant. D'altra banda, estima el volum d'aigua atribuït a subcontaje dels instruments durant el càlcul del rendiment hidràulic d'una xarxa. Al seu torn, es proposa una guia pràctica de diferents estratègies que poden aplicar-se per a gestionar correctament els micromesuradors i els macromesuradores d'una xarxa de distribució i augmentar tant la seua eficàcia com la seua eficiència. Ferramentes com el control estadístic de qualitat a la recepció de comptadors nous o l'anàlisi dels costos que suposa l'ús de mesuradors d'aigua calculant el seu període òptim de renovació permeten millorar el control dels mateix optimitzant el seu funcionament. Finalment, es reconeix la necessitat convertir els mesuraments en informació verdaderament útil i fàcilment interpretable per al control de l'aigua. En este sentit, hi ha diferents tècniques capaces de manejar estes dades i extraure conclusions que ajuden en la presa de decisions. Este treball presenta una tècnica estadística nova en este camp, l'anàlisi per components principals, que es maneja les mesures de cabal dels macromesuradors de control de sectors i xarxes arribades a un telecomandament. La metodologia estadística presentada crea models de funcionament habitual de la xarxa que establixen marges de variabilitat i permeten detectar de forma ràpida qualsevol incidència o pertorbació produïda en al xarxa que no responga a les condicions operatives normals del sistema.