La tesi incideix principalment en l’evolució de la Societat Filharmònica de València des de la seua creació el 1911 fins el 1945, període que inclou les dècades més rellevants de la seua història. Aquest marc cronològic es divideix, alhora, en tres etapes. Després d’analitzar diversos precedents musicals de la Societat Filharmònica i el seu origen, en la primera etapa s’explica la ràpida consolidació de l’entitat fins el 1922. En aquesta última data, Enrique Pecourt accedeix a la junta de govern i es desenvolupa l’època més brillant de la Filharmònica valenciana, etapa que es trenca amb l’esclat de la Guerra Civil. Finalment, l’últim període (1936-1945) es centra en la influència del conflictes bèl.lics en la Filharmònica. A cadascuna d’aquestes etapes s’estudien diferents aspectes administratius, socials i musicals. Els administraius mostren la programació oferta als socis, les gestions de contractació, les juntes de govern, els distints locals escollits per realitzar les audicions i les notes publicades als programes de mà. Els aspectes socials posen en relleu el perfil del socis i llurs reaccions davant els concerts. Per últim, les qüestions musicals analitzen el intèrprets protagonistes de les audicions, el repertori ofert, la valoració de les actuacions realitzada per la crítica, així com un estudi del crítics valencians més destacats del moment.
	A més, la tesi pretén contextualitzar la Filharmònica valenciana amb la resta d’entitas semblants de l’época. Així mateix, cada etapa s’inicia amb l’anàlisi del context sociopolític i musical en què es desenvolupa aquesta Societat. Per acabar, s’estudia la influència de la Filharmònica en la vida musical valenciana.