Resum. Versió en valencià.
La preadolescent no va tindre una iconografia pròpia en l'art fins mitjans del segle XVIII, quan es va originar un concepte d'infància com a estat biològic humà diferent de l'adult. Durant el segle XIX a Anglaterra, la imatge infantil i en concret la de «les xiquetes», es va desenvolupar notablement a través de la literatura, la pintura, la il·lustració i la naixent fotografia. El fenomen cultural, quasi obsessiu de la imatge infantil per part de nombrosos intel·lectuals i artistes victorians com John Everett Millais o Lewis Carroll, es va vindre a nomenar «Culte per les xiquetes», que les dotava d'una naturalesa innocent, pura i idealitzada, però d'altra banda, els atorgava misteri i perversitat. A partir del segle XX fins a l'actualitat, les arts i els mitjans de masses prendrien la imatge preadolescent generada durant l'etapa victoriana com a base per a la construcció de diverses icones i estereotips de la feminitat infantil, com la innocent però ambigua Shirley Temple en el cine de la dècada de 1930, les provocadores escenes amb xiquetes nues del pintor Balthus, la concreció d'un icona femenina de naturalesa sensual i nimfica amb nom propi a través de la novel·la Lolita de Vladimir Nabokov, i la repercussió d'este, sobretot en l'última dècada en manifestacions artístiques i visuals com el manga japonés o la pornografia infantil en Internet.