RESUM
La màcula bacteriana causada pel patògen Psedomonas
syringae pv. tomato (P. s. tomato) és una de les malalties més
devastadores del cultiu de la tomaca. En aquest treball es demostra que
només la inhibició de l’expresssió del gen Ep5C, que codifica una
peroxidasa catiònica extracel.lular, és prou per a conferir una marcada
resistència a P. s. tomato. Aquesta inhibició a les plantes de tomaca
produeix una resistència que no requereix l’activació de les rutes de
defensa descrites fins ara, controlades per l’àcid salisílic i l’àcid
jasmònic. Així, la inhibició d’aquest gen contitueix una nova ferramenta
genètica per a obtindre plantes transgèniques resistents a aquesta
enfermetat. La ràpida inducció del gen Ep5C està mediada per l’ H2O2 ,
una espècie reactiva d’ oxigen generada durant el curs d’ interaccions
planta-patògen. Els mecanismes que controlen la resistència de les
plantes front a patògens necròtrofs constitueix un dels aspectes menys
estudiats en l’actualitat. La recerca de nous components genètics que
paticipen en la ruta de senyalització de les plantes front a patògens
constitueix un dels reptes de la biología molecular moderna. En aquest
treball portarem a terme un escrutini, utilitzant plantes transgèniques
d’A. thaliana portadores del gen de la ß- glucoronidasa (GUS) com a
gen marcador baix el control del promotor del gen Ep5C, per a la
recerca de mutants alterats en l’expressió d’aquest gen. En aquest
estudi presentem la identificació i caracterització d’un dels mutants, en
concret el mutant ocp3 (overexpressor of cationic peroxidase 3) el qual
presenta expressió constitutiva del gen GUS. Les plantes ocp3 mostren
una alta acumulació d’ H2O2, i es caracteritzen per presentar expressió
constitutiva de GST1 i PDF1.2, dos gens marcadors de la resposta
defensiva, però no obstant no mostra expressió de PR-1, un gen
marcador dependent de la ruta de l’àcid salisílic (SA). La característica
més destacada de les plantes ocp3 és sense dubte la seua marcada
resistència a patògens necròtrofs (Botrytis cinerea i Plectosphaerella
cucumerina). No obstant, la resistència a patògens biòtrofs
(Hyaloperonospora parasitica i Psedomonas syringae pv. tomato
DC3000) permaneix sense alteració si comparem amb les plantes
control. L’expressió de PR-1 en les plantes ocp3 després de la infecció
amb Psedomonas syringae pv. tomato DC3000 demostra que ocp3 no
té afectada la ruta del SA. Els estudis d’epistàsia realitzats amb
diferents dobles mutants entre ocp3 i pad4, nahG, npr1, ein2 jin1 o coi1
revelaren que la resistència presentada per ocp3 a patògens necròtrofs
és totalment dependent de la percepció de l’àcid jasmònic (JA) per mitjà
de COI1 e independent de SA o etilé (ET).
El gen OCP3 codifica un factor de transcripció del tipus homeobox que
s’expressa de manera constitutiva en plantes sanes però es reprimeix
en resposta a la infecció per patògens necròtrofs. Els resultats obtinguts
en aquest treball sugereixen que OCP3 constitueix un factor important
en la ruta dependent de COI1 implicada en la resistència a fongs
necròtrofs.