RESUM
        La mosca mediterrània de la fruita (Ceratitis capitata Wiedemann) és una de les plagues més importants que afecten la citricultura a Espanya i actualment només es pot controlar eficaçment amb productes organofosforats, principalment malation. Per este motiu, recentment s'estan buscant alternatives a la lluita química clàssica que minimitzen l'impacte ambiental i els regs per a la salut humana. Entre elles es troben l'aplicació de tractaments esquer a baix volum amb productes insecticides alternatius, menys perjudicials des del punt de vista ecotoxicológic, i mètodes culturals, com l'eliminació dels fruits que queden després de la collita, ja que estos són un reservori per a esta mosca.
        Perquè estos dos mètodes puguen emprar-se racionalment en la citricultura espanyola és imprescindible la seua mecanització. L'objectiu d'esta tesi és aportar solucions en este sentit.
        La mecanització dels tractaments esquer a baix volum s'aborda per mitjà del disseny i construcció d'un equip de polvorització automàtic que complix amb els requeriments d'estes aplicacions.
        En primer lloc es descriu com es va seleccionar, d'entre els sistemes comercials que es disposen hui en dia, el dispositiu de polvorització més adequat (que produïx grandàries de gota prou grans), i com s'integra este en un sistema electrònic de control, a fi de construir un prototip de màquina. Posteriorment, es comprova el funcionament correcte del prototip i la seua adequació al treball per al que va ser dissenyat. Finalment, es proposen diferents tractaments esquer a baix volum contra C. capitata amb insecticides alternatius al malation, els quals s'avaluen en unes quantes plantacions comercials durant dos campanyes. Els resultats dels assajos demostren que els tractaments realitzats amb la màquina dissenyada, aplicant esquers a baix volum amb nous insecticides, són tan eficaços com els tractaments convencionals amb malation.
        Respecte a la mecanització de l'eliminació dels fruits que queden després de la collita, en esta tesi es proposa l'ús de trituradores de llenya convencionals, ja que són màquines que es troben fàcilment en les explotacions modernes i a les que se'ls podria donar este ús complementari.
        Amb este fi, primerament es determina, en condicions de laboratori, l'eficàcia de la xafada i la trituració com a mètodes de control de larves de C. Capitata. Després d'observar que amb ells s'aconseguixen mortalitats del 29 % i del 81 % respectivament, s'establixen les condicions de treball perquè una trituradora produïsca la destrucció adequada de la fruita amb un consum mínim d'energia. Finalment, s'assaja este mètode en condicions de camp i s'observa un efecte de control sobre la població de C. capitata, amb una reducció de la primera generació d'adults de la primavera següent al tractament entre un 27 % i un 46%.