RESUM Es defineix el Formigó Autocompactable (en anglés, SCC) com un formigó molt fluid, que es compacta pel seu propi pes, capaç de replenar tots els racons de l'encofrat, passant entre les armadures, i presentant prou cohesió com per evitar que es produesca la segregació de l'àrid gros o el sagnat. Així s'aconsegueix una posada en obra fàcil, podent ser aplicat en situacions fins ara impossibles. La idea original d'aquest tipus de formigó fou proposada per Okamura (1986) amb la intenció de solucionar els problemes de durabilitat a les estructures de formigó armat que s'havien detectat i que s'atribuïen a un decreixement en els nivells de qualitat de la mà d'obra especialitzada per a l'execució dels processos de compactació. L'objectiu era crear un producte que garantira la compactació sense que el factor humà fóra una variable capaç d'afectar el producte final. L'estudi i utilització dels formigons autocompactables (SCC) ha tingut una tendència creixent des de la proposta inicial. Major rapidesa i menor demanda de personal per al procés de formigonat, la possibilitat de fabricar elements de formes molt difícils o molt armades i l'estalvi energètic, tot unit a la millora de les condicions de treball per la reducció del soroll en compactació, són alguns dels avantatges del seu ús. En aquest sentit, s'ha donat començament a la investigació dels formigons autocompactables al Departament d'Enginyeria de la Construcció i Projectes d'Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, realitzant una revisió de la literatura científica sobre tota la matèria, centrant-ho, sobretot, als mètodes de dosificació i assajos que es fan servir per tal de caracteritzar aquest tipus de formigó en estat fresc i endurit. Amb la intenció de traure més rendiment a l'hora de dosificar els formigons autocompactables s'ha proposat la utilització de models d'assaig a tamany reduït per ajustar les dosificacions i la caracterització d'aquestos formigons. S'ha caracteritzat i estudiat la influència dels additius en el comportament reològic de les pastes de ciment utilitzades en la fabricació dels formigons autocompactables. S'ha estudiat l'adherència dels formigons autocompactables en armadures actives determinant les longituds de transmissió i ancoratge. S'han comparat els resultats amb els de formigons tradicionals de referència. S'ha estudiat la sensibilitat de les dosificacions de formigons autocompactables, realitzant variacions en el pesatge dels materials. Ha estat utilitzat un programa estadístic per analitzar els resultats obtinguts en laboratori. Per últim, s'ha dissenyat i aplicat el formigó autocompactable utilitzat en la construcció de les piles del pont de la Ronda Nord de València.