El discurs del present treball, Pintura mural i publicitat exterior. De la funció
estètica a la dimensió pública, s'articula des de la premissa que defén una
relació secular entre art i funcionalitat, ja establida per la pintura mural del
Paleolític Superior. A l'analitzar una pintura mural de caràcter monumental,
volem dir de superfície considerable, ubicada en l'espai públic i integrada en l'edifici
que la sustenta i en l'arquitectura de l'entorn, observem que coexistixen,
almenys, tres tipus de funcions: la funció estètica, la funció decorativa i la funció
publicitària. L'aridesa d'esta conclusió ens obliga a traçar un recorregut cronològic
per a demostrar els successius desplaçaments funcionals que ha patit la pintura
mural al llarg de la Història. Paral·lelament, altres aproximacions al nucli de
la nostra hipòtesi, ens porten a situar a la pintura mural i a la publicitat exterior
en llocs antinòmics del que genèricament pot entendre's com el món de la imatge.
La pintura i la publicitat són dos activitats de l'intel·lecte distintes i autònomes,
en cap cas ha de parlar-se d'identitat; però això no és obstacle per a traçar relacions
entre la pintura mural i la publicitat exterior, ben sabut és que durant el
segle XX, les contaminacions i transvasaments entre l'Art i la Publicitat han sigut
mutus i recíprocs. Les diferències de fons entre l'art i la publicitat, bàsicament, fan
referència a la intencionalitat i l'ús de la imatge i la paraula. La imatge publicitària i la pictòrica compartixen aspectes morfològics (relacions de color, equilibri i
dinàmica de les masses, valors tonals, textura, etc.) però es diferencien en l'aspecte
semàntic. Ambdós, amb text o sense, s'inserixen dins de missatges; el missatge
publicitari resulta necessàriament descodificable respecte a un codi convencional,
conegut per l'emissor i el receptor. La publicitat ha de significar amb claredat, els
missatges emesos han de ser entesos per milers de consumidors de diferents cultures
i classes socials. El missatge artístic, si podem cridar-li així, és ambigu i
polisèmic (particularment en l'obra d'art contemporània) i es caracteritza fonamentalment
per la destrucció o instauració de codis privats, funciona com un
simulacre de comunicació al no tancar el circuit. També és comú el profit de la
retòrica poètica en pintura i publicitat, compartint figures amb propòsits divergents:
metàfores visuals, metonímies, el·lipsi, lítotes, repeticions i hipèrboles.
El nostre mètode de treball enfronta dialècticament les categories "pintura
mural" i "publicitat exterior"; comença la primera part per definir noms i establir
una classificació general i de revisió històrica dels suports de la imatge; amb la
intenció de fitar les funcions exercides per esta en àmbits tan aparentment dispars;
contínua amb el raonament aïllat dels seus fonaments, i investiga sobre les
ferramentes utilitzades en la història de la producció d'imatges, per a perfilar les
especificitats, les coincidències i les divergències entre el mural i la tanca publicitària.
En la segona part de la investigació analitzem imatges de reconeguts publicistes:
Bill Bernbach i Danny Doyle, Jay Chiat i Guy Day, Leo Burnett, Charles i
Maurice Saatchi, i Oliviero Toscani. Triats en funció de: la seua datació cronològica,
des dels anys 60 als 90 del segle XX; la seua rellevància respecte als enllaços
entre art i "el concepte de publicitat creativa"; i la seua adequació per a justificar
els desplaçaments funcionals en l'ús de la imatge.
La tercera part de la tesi suposa una aportació pràctica: inclou dos projectes
d'intervenció amb imatges digitals realitzades per impressores ink jet de gran format,
a base de tintes solvents sobre lona micro perforada muntada en bastida o
bastidor metàl·lic, quan este s'instal·la durant mesos en fatxades sotmeses a processos
de neteja o rehabilitació. Considerem pertinent la seua orientació de projecte
didàctic pel nou del suport i el fet de constituir un nou camp d'actuació plàstica.
Els altres dos projectes presentats són murals, elaborats amb pintura al silicat
sobre murs de ciment i formigó; projectes portats feliçment a terme durant el
curs 2004- 2005, pels alumnes de la signatura Pintura i Entorn, del Departament
de Pintura de la UPV; ambdós murals es van pintar en espais públics complint
funcions decoratives.