A fi de trobar noves aplicacions catalítiques per a l'or i inclús de millorar els resultats aconseguits amb catalitzadors d'aquest ste metall, es van sintetitzar tres catalitzadors quirals d'or (III) partint de la sal NaAuCl4.2H2O  i diversos lliguendos quirals de tipus bisoxazolina. En les condicions de síntesi, un dels lliguendos va experimentar una obertura completa d'ambdós anells d'oxazolina, mentres que en l´altres dos casos esta obertura va ser parcial, perdent d'esta manera  la simetria C-2. 
      Els catalitzadors sintetitzats varen presentar activitat en la reacció de hidroaminació intermolecular d'alquins, així com en l’epoxidació i ciclopropanació asimètrica d'olefines. 
      Quant a  l'hidroaminació intermolecular d'alquins, l'ocupació dels catalitzadors d'or va conduir a la formació regioselectiva de la imina Markovnikov; sent els alquines terminals i les amines aromàtiques els substrats de preferència. 
	En l'epoxidació asimètrica d'alquens, es van aconseguir moderats valors de rendiment d'epóxido així com d'enantioselectivitat. La reacció va funcionar amb oxidants clàssics com NaOCl i PhIO en combinació amb oxigen molecular. Estudis de marcatge isotòpic amb  18O2 van revelar que l'oxigen de l'epóxid procedia tant de l'oxidant empleat com de l'oxigen molecular, la qual cosa va permetre proposar un mecanisme dual per a la transferència d'oxigen: un mecanisme radicalari i un altre més selectiu que donava lloc preferentment a l'epóxid.
      Per a dur a terme la ciclopropanació asimètrica d'olefines es va emprar diazoacetat d'etil (EDA) com a font d'ió carbeni. L'utilització dels catalitzadors d'or va permetre l'obtenció de diversos ciclopropanocarboxilats com a productes majoritaris, amb baixos valors d'enantioselectividad. 
      D'altra banda, es varen preparar catalitzadors d'or heterogenis basats en nanopartícules d'or suportades sobre el biopolímer quitosán, el qual va ser depositat al seu torn sobre sílice, obtenint-se dos catalitzadors d'or amb distinta relació biopolímer/sílice. 
Ambdós catalitzadors van ser actius en la reacció de hidroaminació d'alquines, aconseguint-se millors resultats que amb altres catalitzadors d'or suportat ja coneguts (Au/SiO2, Au/CeO2, Au/Fe2O3 y Au/TiO2). Açò és degut probablement a que les interaccions de grups NH i OH del quitosán amb el metall, conduïxen a una òptima dispersió de l'or sobre el suport poliméric i estabilitzen les partícules metàl·liques contra processos d'aglomeració i lixiviació del metall. El catalitzador amb menor major contingut en sílice va ser usat sis vegades sense pèrdua d'activitat. 
      Aquestos mateixos catalitzadors, varen ser actius en la reacció d'epoxidació asimètrica d'alquens, emprant PhIO/O2  com a oxidant. Els valors de rendiment d'epóxid van ser en este cas del mateix ordre que els obtinguts amb els catalitzadors homogenis, encara que els valors d'enantioselectividad varen ser marcadament inferiors. El catalitzador amb major relació biopolímer/sílice va poder ser empleat quatre vegades sense pèrdua d'activitat. 
     A més, el catalitzador amb major contingut en sílice va presentar a més activitat en la reacció de ciclopropanació enantioselectiva d’alquens, afavorint la formació dels ciclopropanocarboxilats. Es varen obtindre rendiments moderats, així com  valors d'enantioselectividad inferiors als aconseguits amb els catalitzadors homogenis. El catalitzador es va recuperar i usar dues vegades sense pérdua d'activitat durant dos cicles catalítics.