En els últims anys l'interès cap al silici porós nanoestructurat per al 
desenvolupament de noves aplicacions biomèdiques, com poden ser: biosensors, 
alliberament controlat de fàrmacs, etc., ha crescut exponencialment. Els materials ideals 
per a aquest tipus d'aplicacions han de ser biocompatibles, biodegradables i 
biorreabsorbibles depenent de la seva funció. El silici mesoporós és biodegradable, però 
la seva biocompatibilitat depèn de les seves propietats superficials i de la seva estructura. 
El nostre objecte d'estudi ha estat l'augment de la biocompatibilitat del silici porós. En 
particular s'ha investigat l´interacció “in Vitro” d'aquest material amb fluid corporal 
simulat (FCS), que conté una composició iònica gairebé idèntica a la del plasma sanguini, 
amb l'objectiu de conèixer el seu comportament. Posteriorment, s'han realitzat dos tipus 
de tractaments sobre el mateix: d'oxidació (Si-O) i de derivatització amb acetilè (Si-C), 
analitzant la seva influència en el comportament del material en FCS. Ambdós processos, 
ja coneguts en diverses aplicacions del silici porós, han donat lloc a una estabilització en 
aquest mitjà. A més s'ha demostrat que l'oxidació electroquímica en àcid fosfóric 
concentrat del silici porós amb o sense derivatització, incrementa la suva bioactivitat  
,assegurant la biocompatibilitat. Els resultats han permès arribar a obtenir capes  de fins a 
5 micres  d´hidroxiapatit (component mineral de l'os) sobre la superfície de les mostres, 
després d'un mes d'immersió de les mateixes en FCS, el que és de gran interès en futures 
aplicacions biomèdiques que tinguin com base aquest material.