El sector vitivinícola es troba molt arrelat des d'antany a la Comunitat Valenciana, i encara que la seua importància econòmica no siga molt rellevant (constituïx el 5,2 % de les vendes totals de la indústria agroalimentària regional), té una significativa importància social (el cooperativisme representa entorn al 70 % en els processos inicials de comercialització), territorial y ambiental (comprén àmplies zonas desfavorides i de muntanya amb escasses alternatives d'altres cultius). Tanmateix el desequilibri entre l'oferta i la demanda de vi està provocant una forta reducció dels preus en origen, que està recaent fonamentalment en el subsector productor de raïm, el qual en molts casos està obtenint ingressos inferiors als los costos de producció. En aquest context, els objetius principals de la present Tesi Doctoral són: d'una banda, determinar la posició competitiva del subsector vinícola regional; d'altra banda, fixar els factors determinants de la qualitat dels vins, en la seua estreta relació amb el valor comercial i la diferenciació dels mateixos, amb la finalitat última d'identificar aquells aspectes que en major mesura puguen contribuir a millorar la seua competitivitat i, particularment aquella associada amb factors d'ordre superior, via preus i qualitat. La posició competitiva de la indústria vinícola regional ha sigut descrita: a) en términis de factors endògens i exògens que influïxen sobre la mateixa, utilitzant el conegut model dafo; b) segons els determinants del model del diamant de Porter. La intensitat o rivalitat competitiva entre les empreses que configuren el subsector ha sigut definida utilitzant el model de les cinc forces de Porter. Es conclou per ambdós models a) i b) que la situació competitiva del subsector es feble, en el sentit que la majoria de les empreses son incapaces d'incorporar valor afegit a les seues produccions comercialitzades a l'engrós. D'altra banda, l'elevada competència observada dins del propi sector vitivinícola hauría haver-se erigit en l'estímul principal per a constituir una situació competitiva forta. L'explicació per la qual no ha ocurregut així l'ha aportada el model del diamant, perqué la contribució conjunta de les sixs arestes del diamant a la consecució de la competitivitat és baixa, cap aresta del diamant es troba ben desenvolupada, la qual cosa equival a afirmar que no existix un vertader diamant. La identificació i quantificació dels factors que determinen la competitivitat a partir de la diferenciació de preus s'ha efectuat des de les proposicions conceptuals de la Teoria de Recursos y Capacitats, i utilitzant l'anàlisi multivariant de les dades (anàlisi de components principals, anàlisi de regressió lineal multivariant i anàlisi discriminant). A conseqüència dels treballs anteriors ha sigut posat de relleu que els tres factors, que més contribuïxen a la diferenciació de preus són per ordre d'importància la varietat del raïm, el métod de vinificació i l'esforç tecnològic o inversor, el conjunt dels quals té una capacitat explicativa de la variabilitat dels preus que supera el 60 %. Per últim i per valorar la importància relativa de cadascuna d'aquestes dimensions obtingudes empíricament, s'ha definit un qüestionari dirigit als directors o responsables de la gestió dels cellers, per tal de comprovar el grau de desviació existent entre les dimensions dites i l'opinió subjetiva dels dirigents. Els resultats han siguts satisfactoris, en el sentit que existix un elevat grau d'acord entre els factors que més contribuïxen, així com en aquells que menys importància exercixen sobre la diferenciació dels preus, per la qual cosa, la sensibilització dels dirigents dels cellers suposa una dimensió clau en el procés reial de diferenciació per qualitat dels vins regionals que estàn portant a terme molts cellers.