Resum La citricultura és una de les branques de la fructicultura de major producció a nivell mundial, sent Espanya el quart productor i primer país exportador mundial de cítrics per a consum en fresc (FAO, 2005). L'obtenció de noves varietats que s'adapten a les exigències de mercat i de cultiu és la clau per a continuar sent competitius. La reducció de les precipitacions en moltes zones agrícoles provoca que l'éstres hídric siga un dels estressos abiòtics que més limita la producció dels cultius, entre ells els cítrics. Encara que són nombrosos els estudis orientats a conéixer millor la resposta de la planta davant de l'éstres hídric a nivell molecular en espècies model, són pocs els treballs realitzats en relació a la resposta a l'éstres hídric en cítrics. Este treball té com a objectiu el desenvolupament de ferramentes que ens permeten conéixer millor la resposta dels cítrics enfront d'este éstres que en un futur puguen utilitzar-se per a aconseguir cítrics que siguen capaços d'aprofitar millor l'aigua disponible en condicions adverses, evitant les importants pèrdues de collita. L'anàlisi global de la resposta a éstres hídric en cítrics s'ha portat a terme a través d'un estudi del transcriptoma dels cítrics sotmesos a este éstres. Per a això s'han utilitzat dos abordatges, la generació d'ESTs i la hibridació de micromatrius de cDNA, que han permés identificar gens candidats a estar implicats en la resposta a éstres hídric. La generació d'ESTs s'ha realitzat a partir de la seqüenciació d'un total de 2296 clons aïllats de dos biblioteques de cDNA sostret, Drought1 i Drought2, construïdes a partir de fulles i arrels de plantes sotmeses a éstres hídric respectivament. Les ESTs obtingudes han passat a formar part de la col·lecció del CFGP. Com resultat de l'estudi dels unigenes resultants de les biblioteques construïdes amb material sotmés a éstres hídric, en relació amb la resta d'unigenes de la col·lecció (procedents de biblioteques construïdes amb diversos teixits sotmesos a diferents estressos), s'ha determinat que la resposta a éstres hídric en cítrics és molt mes específica en arrels que en fulles respecte a altres estressos i que igual que succeïx en altres espècies, hi ha una part de la resposta comuna entre sequera, salinitat i fred i una altra comuna entre cada parell de dits estressos. La segona de les estratègies utilitzades ha sigut la hibridació de micromatrius de cDNA, per a això s'ha utilitzat la micromatriu de primera generació del CFGP que conté uns 7000 unigenes. Els resultats de la comparació dels unigenes induïts i reprimits en fulles i arrels de plantes sotmeses a éstres hídric apunten que hi ha un alt grau d'especificitat de teixit en la resposta a dit éstres en cítrics. A més, l'obtenció de nivells de transcrit a les 5, 10 i 24 hores després de l'aplicació de l'éstres ha permés identificar dos patrons d'expressió durant este període. El primer grup s'han denominat de “resposta ràpida prolongada”, i està format per unigenes que aconseguixen els seus valors màxims d'inducció o repressió a les 5 hores i els mantenen durant tot el període d'éstres. El segon, denominat de “resposta ràpida transitòria” està format per unigenes que aconseguixen els valors màxims d'inducció o repressió entre les 5 i10 hores i experimenten una caiguda progressiva entre les 10 i les 24 hores. La classificació funcional dels unigenes específics d'éstres hídric obtinguts a través d'estes dos estratègies ha permés tindre una visió comprensiva de la regulació transcripcional d'estos gens identificats com a possibles candidats a estar relacionats amb la resposta a éstres hídric en cítrics. Esta classificació s'ha basat en diferents categories funcionals, les quals han sigut seleccionades per la seua importància en la resposta a éstres hídric en plantes, destacant-se en estos dos casos la presència d'un nombrós grup de gens de funció desconeguda que podrien formar part de rutes de resposta encara sense determinar. Per ùltim, donant els primers passos en la utilització de tota la informació generada a partir d'esta anàlisi global del transcriptoma dels cítrics baix condicions d'éstres hídric, s'han iniciat tres línies de treball orientades a conéixer amb més detall la implicació d'alguns gens en la resposta a dit éstres. Els gens seleccionats pertanyen a tres grups diferents de coneguda importància en la resposta a éstres en altres espècies: els inhibidors de proteases, les proteïnes LEA i els osmolitos. XI