Esta Tesis se centra en el desenroll d'una metodologia per al
modelage de la dinàmica de sòlits flexibles de revolució que giren
entorn del seu eix principal. La tècnica proposta és especialment
adequada per a ser aplicada en la simulació dinàmica d'este tipo
de cossos quan interaccionen en estructures no rotatòries. En la
memòria es presenten diferents modelacions en grau creixent de
complexitat, que conclouen en l'aplicació a un eix flexible i
rotatori d'un vehícul ferroviari.

El primer cas que es presenta en la memòria correspon a l'estudi
de la dinàmica d'una biga de Rayleigh biarticulada rotatòria. La
resposta, tant lliure com forçada, té solució analítica, i ha
pogut ser caracterisada a través d'un únic paràmetro adimensional.
S'ha identificat la trayectòria dels punts de la biga en la seua
resposta lliure com una superposició de corbes de tipo
hipotrocoide.

En el núcleu central de la Tesis, es presenta una metodologia per
a sòlits de revolució basada en tècniques de síntesis modal mixta
lagrangiana--euleriana. Es demostra que, per a sòlits de
revolució, és possible definir una transformació de les
coordenades modals clàssiques de tipo lagrangianes a eulerianes,
lo que conduïx a una formulació computacionalment eficient. El
mètodo només pot ser aplicat analíticament a bigues, per la qual
cosa i per a geometries de revolució generals, s'ha desenrollat un
procediment numèric basat en elements finits.

La validació del mètodo propost es realisa per mig de l'obtenció
de les equacions del moviment per a un cilindre biarticulat
rotatori. Este cas és realisat a través de la comparació de
resultats relatius a tres plantejaments diferents: el corresponent
a síntesis modal obtinguda analíticament, l'anàlec numèric basat
en elements finits, i com un model de biga de Rayleigh rotatòria
biarticulada. S'obtenen també les equacions del cilindre rotatori
lliure, per mig del plantejament numèric, en la finalitat de
mostrar una atra dinàmica més complexa.

En la part final de la memòria s'obté l'equació del moviment d'un
eix rotatori d'un vehícul ferroviari, aïllat, i s'estudia la seua
resposta dinàmica, comparant-la en la de l'eix no rotatori.
Finalment, l'eix s'integra en un model d'interacció dinàmica del
vehícul ferroviari en la via, obtenint la força de contacte entre
la roda i el carril en dos casos: quan el vehícul circula en un
pla de bloqueig en les rodes, i quan passa per una via corrugada.
Els resultats se comparen en els obtenguts utilisant models
d'eixos rígits i d'eixos flexibles no rotatoris.