Resum 
   Des dels seus inicis fa poc més de vint anys, la telefonia mòbil cel·lular ha experimentat un 
enorme creixement i importants transformacions i, encara hui, s’hi troba en una fase de canvi i 
creixement. 
   A diferència del que ocorre amb una xarxa fixa, on l’enorme capacitat de transmissió que aporta la 
fibra òptica relega a un segon pla la gestió eficient d’eixa capacitat, el medi de transmissió a la 
interfície ràdio de les xarxes mòbils, l’espectre radioelèctric, és un bé escàs. Tot i que els avanços 
tecnològics permeten ampliar el rang de freqüències utilitzables i aconseguir una major eficiència 
espectral, l’augment del tràfic i l’aparició de nous usos i serveis fan que la gestió dels recursos ràdio 
continue sent de gran importància 
   El control d’ admissió (CA) és un mecanisme important per a la gestió dels recursos ràdio. L’estudi 
de les tècniques de CA va rebre un impuls important dins del context de la xarxa digital de serveis 
integrats de banda ampla (RDSIBA), però les xarxes mòbils tenen certes característiques que fan 
que el CA siga més complex: les ja referides limitacions de l’espectre, les característiques pròpies del 
canal ràdio que resulten en un comportament aleatori i, sobretot, la mobilitat dels terminals. En 
aquest treball s’estudia el CA en relació amb la mobilitat: per admetre una nova sessió deu haver 
certes garanties —almenys en un sentit estadístic— de que la xarxa tindrà recursos suficients per 
mantindre, amb la qualitat de servei requerida (QoS), tant eixa nova sessió com les que ja existien, i 
això tenint en compte que durant la vida d’una connexió, aquesta —el terminal— pot canviar d’àrea 
de cobertura (cèl·lula), i els recursos hauran d’estar disponibles allà on vaja el terminal. Tot i que 
l’interès per aquest tema no és nou, continua vigent, ja que per atendre la demanda creixent de 
capacitat una de les solucions passa per reduir la grandària de les cèl·lules, i això implica un augment 
de la freqüència amb la que es produeixen els traspassos (handovers) i del nombre d’aquestos que 
ocorren durant una sessió. Aquest augment dels handovers i la major diversitat de serveis de les 
xarxes de nova generació influeixen de forma negativa en l’eficiència d’utilització del recursos, per la 
qual cosa també creix la importància de buscar mecanismes més eficients. 
   Aquest treball pretén ser una contribució al desenvolupament de models analítics per estudiar i 
avaluar la gestió dels recursos radio en xarxes mòbils cel·lulars. De forma quelcom més concreta, les 
contribucions d’aquesta tesi consistixen en el desenvolupament de models, algorismes i mètodes per 
a: analitzar una família d’algorismes que prioritzen les peticions de handover; analitzar diversos 
aspectes relacionats amb la permanència del terminal mòbil a l’àrea de handover i les seues 
repercussions en el disseny i avaluació de la gestió de recursos; i, estudiar el control d’admissió des 
d’una perspectiva basada en l’optimització.