Resum
   Els viroides, els agents infecciosos més simples  coneguts, estan constituits per una molècula circular de RNA monocatenari. Malgrat la seua petita mida (246-401 nt) i de no codificar cap proteïna, són capaços de replicar-se autónomament, moures sistèmicament, i causar malalties en certes plantes. Al present treball hem aprofundit en l’estudi de dues metodologies pel control de viroides basades en ribozims de cap de martell amb motius d’ estabilització terciària i en RNAs interferents que indueixen en la planta una resposta defensiva. 
   Els ribozims derivats del viroide latent de l’ albergínia (Eggplant latent viroid, ELVd), que al seu context natural intervenen a l’autotall dels RNAs multimèrics generats a través d’un mecanisme de replicació de cercle rodant, són particularment interessants per adaptar-los a un format trans. Hem observat que la seqüència del trinucleòtid que precedeix el lloc d’autotall del ribozim de polaritat (+) del ELVd afecta a la seua activitat autocatalítica. Les constants catalítiques de distintes variants d’aquest trinucleòtid (AUA, AUC, GUA, GUC) determinades in vitro a baixa concentració de magnesi són diferents en condicions cotranscripcionals i postranscripcionals. Els resultats suggereixen que el ribozim de polaritat (+) del ELVd ha estat seleccionat per actuar durant la transcripció dels RNAs viroidals, i que el trinucleòtid AUC no es troba a la majoria dels ribozims de cap de martell naturals perquè afavoreix l’adopció d’estructures metaestables catalíticament inactives durant la transcripció. La variant ELVd(+)-GUC, que presentà una constant catalítica alta i va induir el tall d’una ampla fracció del transcrit primari, fou seleccionada per a dissenyar variants en trans front al viroide del tubercle fusiforme de la creïlla (Potato spindle tuber viroid, PSTVd).
  Varis ribozims de cap de martell amb format trans discontinu o estés i motius d’estabilització terciària derivades dels ribozims de polaritat (+) del ELVd i (-) del viroide del mosaic latent del presseguer (Peach latent mosaic viroid, PLMVd) catalitzen in vitro a concentracions fisiològiques de magnesi la degradació específica d’un RNA molt estructurat de 464 nt del PSTVd. La variant més eficient resultà ser un ribozim amb format estés basat en el de polaritat (-) del PLMVd. Experiments d’agroinfiltració en N. benthamiana  als quals es coagroinfiltren plasmidis recombinants que expressen aquesta última variant i un RNA substrat del PSTVd mostraren una reducció en l’acumulació d’aquest últim en les fulles infiltrades respecte d’un control amb un ribozim semblant però sense motius d’estabilització terciària. Una vegada el ribozim estabilitzat es coexpressà amb un RNA infecciós del PSTVd retrasà l’acumulació de les formes genòmiques viroidals en fulles superiors no infiltrades.
   Finalment, la coinoculació mecànica de RNAs genòmics viroidals amb un excés de RNAs bicatenaris (dsRNAs) homòlegs va induir una reducció significativa de la infectivitat en quatre sistemes distints [viroide de l’exocortis dels cítrics (Citrus exocortis viroid, CEVd)-gynura, CEVd-tomaca, PSTVd-tomaca i viroide del clapat cloròtic del crisantem (Chrysanthemum chlorotic mottle viroid, CChMVd)-crisantem] que inclouen membres d’ambdues famílies de viroides. Els efectes sigueren específics de seqüència, dependents de la temperatura de cultiu de la planta i de vegades de la dosi de dsRNAs. Als sistemes CEVd-gynura i CEVd-tomaca s’observà un efecte semblant al coinocular el viroide amb un excès de petits RNAs viroidals generats in vitro. A més a més, la coagroinfiltració de plasmidis recombinants que expressen un RNA infecciós del PSTVd i un RNA homòleg amb un plegament en forqueta va retardar l’ acumulació del viroide en fulles infiltrades i en les fulles superiors no infiltrades. L’ especificitat de la protecció obtinguda amb aquestes dues estratègies (coinoculació amb dsRNAs i expressió transitòria de RNAs amb un plegament en forqueta) distintes suggereix que en certes condicions els viroides són dianes de RISC.