El roure a l'erm: la trajectòria fotogràfica de Ramón Masats

Aquesta tesi doctoral aborda la figura i l'obra de Ramón Masats en el període 
fotogràfic. Des d'un punt de vista històric l'autor va pertànyer a una generació de canvi 
que va revolucionar el panorama fotogràfic espanyol a mitjans dels anys cinquanta, en 
plena dictadura franquista. La contextualització històrica de la tesi desvela tant les causes 
i els motius com les influències estrangeres, els principals protagonistes i les entitats 
(associacions, revistes i editorials) que van participar en aqueix autèntic xoc generacional. 
Atés el caràcter inquiet i hiperactiu, Masats es va convertir en un dels principals 
protagonistes de la baralla perquè va participar en les exposicions més polèmiques, va 
publicar en totes les revistes fotogràfiques espanyoles del moment i va pertànyer a les 
tres associacions fotogràfiques en les qual van sorgir les principals veus discordants.
En un segon estadi, la nostra tesi analitza els nous conceptes teòrics que es van 
desenvolupar en aqueix període i que Masats interioritza i posa en pràctica. Cal remarcar 
que aqueixos conceptes teòrics mai no seran verbalitzats per Masats. El nostre autor no 
és un teòric, és més, sempre ha justificat les seues decisions amb la mala excusa de la 
intuïció i l'instint. No obstant, en el nostre treball queda patent la influència dels seus 
companys de generació i fins a quin punt ells mateixos van desenvolupar qüestions com 
la renúncia expressa al pictorialisme, al salonisme i al concurs, en contraposició amb el 
purisme fotogràfic. En aquest sentit, conceptes com la professionalització, la utilitat de 
l'art, l'humanisme, l'experimentació o l'ètica són assumits per Masats i analitzats 
exhaustivament en el nostre treball. 
Finalment, vam abordar les línies d'investigació plantejades per Masats en la seua 
pràctica artística. Respecte d'això, cal destacar el desenvolupament per part del nostre 
autor dels tòpics fotogràfics -molt relacionats amb les imatges de síntesi- on el tema 
queda tan deconstruit que arriba a la seua substància més elemental. Així mateix, Masats 
experimenta amb les formes, la geometria, l'enfocament, la velocitat d'exposició... i, en 
especial, amb les sèries fotogràfiques. La narrativitat d'aquestes el portaran a considerar 
el llibre fotogràfic (pensem en el seu Neutral Córner, 1962) com una unitat expressiva, 
generant un llenguatge visual molt semblant al del cine. Masats juga amb la disposició de 
les seues fotografies en la maquetació del seu llibre Los Sanfermines (1956-1963), 
generant pla-contrapla, plans subjectius, sèries de moviment... un llenguatge que, amb 
tota lògica, finalment el portarà a explorar en el món del muntatge cinematogràfic i la 
direcció de documentals audiovisuals, activitat que va desenrotllar durant quasi vint anys.

Jaime Fuster Pérez