Aquest treball reuneix tres aspectes fonamentals per a la competitivitat empresarial: la innovació, el territori i les xarxes socials. La innovació és una de les principals fonts de competitivitat que permet a l’empresa respondre amb èxit a les necessitats del seu entorn. De forma particular, en el cas dels districtes industrials el procés innovador es veu afectat per unes condicions específiques d’accés, assimilació i explotació dels recursos de coneixement. Aquestes condicions poden derivar-se de les característiques de les xarxes socials desenvolupades al seu interior.
L’objectiu concret plantejat en aquesta investigació consisteix a estudiar en quina mesura el capital social influeix en la capacitat d’absorció de l’empresa, i al mateix temps com aquesta influeix en el procés d’innovació, centrant-nos en un context de districte industrial.
Per a la confirmació dels nostres arguments teòrics, el treball empíric ha tingut com objecte d’estudi la totalitat de la població d’empreses que formen part del districte  tèxtil valencià.
Com a principals conclusions hem obtingut les següents: a) La conceptualització del districte industrial com una xarxa social cohesiva i amb vincles forts suposa un tipus de relacions arrelades que generen mecanismes d’integració social que permeten reduir les barreres entre el coneixement extern a l’empresa i la seva adquisició i explotació, incrementant d’aquesta forma la capacitat d’absorció de les empreses pertanyents; b) Les externalitats que l’empresa rep en forma de coneixement provinent de l’entorn en què opera junt a les habilitats necessàries, en el nostre cas les dimensions particulars de la capacitat d’absorció, beneficien el desenvolupament de la innovació en l’empresa i c) Majors inversions de recursos en R+D, esforç innovador, per part de l’empresa no suposa sempre uns millors resultats de forma paral•lela. L’existència d’altres moderadors estructurals, com per exemple el tipus d’indústria o l’entorn, poden provocar nivells de saturació que implicarien l’aparició de rendiments decreixents.
Pensem que tant la proposta teòrica com els resultats obtinguts suposen una contribució rellevant a diverses línies d’investigació. Per un costat, mostren la capacitat del capital social per explicar el procés innovador i, per altre costat, permet millorar la comprensió del model de districte industrial per explicar els beneficis generats per la proximitat física i la cognitiva de les empreses. També pensem que els resultats de l’estudi permeten elaborar una sèrie de prescripcions tant en l’àmbit agregat, de les institucions locals i regionals així com en l’àmbit de l’empresa individual.