RESUM




	S’han utilitzat materials inorgànics porosos com a matrius rígides per encapsular una sèrie de polímers orgànics conjugats a l’interior dels seus porus. L’objectiu d’aquesta estratègia sintètica és augmentar la fotoestabilitat i la resistència química dels polímers a l’O2 i a la humitat, de manera que es preservin les seues propietats conductores, fotoquímiques o optoelectròniques. En tots els casos, el polímer s’ha preparat mitjançant la polimerització in situ de precursors monomèrics adecuats, prèviament adsorbits dins dels porus de matrius inorgàniques convenientment funcionalitzades per contenir els centres actius necessaris per promoure la polimerització.
	Com a amfitrions sòlids s’han utilitzat faujasites X i Y, zeolites desllaminades ITQ-2, montmorillonita, materials mesoporosos MCM-41 i esferes buides monodisperses de sílice amorfa. Com a hostes polimèrics s’han preparat varis polímers ?-conjugats, elegits tenint en compte la seua conductivitat elèctrica o propietats fotoquímiques i les seues potencials aplicacions tecnològiques. En particular, s’han sintetitzat amb èxit: i) el poli(fenilè-vinilè) pur (PPV) i 2,5-alcoxi-derivats, ii) el poli(2,6-naftalè-vinilè), un polímer anàleg al PPV però amb grups naftalè enlloc de grups fenilè intercalats a la cadena vinilènica; iii) una sèrie de derivats de poliacetilè que contenen naftalè, fenantrè i tiofè com a grups laterals, així com el poli(dietinilbenzè), que té varies possibilitats de polimeritzar que poden veure’s influenciades per la geometria imposada per la matriu amfitriona; i iv) el poli(etilè dioxitiofè) (PEDOT). 
	Els polímers derivats del PPV dels grups i) i ii) són interessants per les seues propietats fotoquímiques o electroluminiscents, mentre que els poliacetilens (grup iii) i el PEDOT  son reconeguts conductors elèctrics.
	Per a cada cas individual, l’elecció de la matriu inorgànica més adequada per a cada polímer s’ha fet en funció de l’estructura del precursor monomèric emprat (càrrega elèctrica i dimensions) i del mecanisme de polimerització (catalitzada ja siga per base o per centres àcids de Lewis).
	Els materials compostos orgànic-inorgànic resultants s’han caracteritzat exhaustivament mitjançant tècniques espectroscòpiques i mètodes analítics, amb especial atenció a les seues propietats fotoquímiques (o conductivitat elèctrica) i en la seua estabilitat en comparació amb els polímers no encapsulats. Tots els resultats obtinguts són consistents amb el fet de la polimerització, molt probablement dins dels porus del material. S’ha de destacar que els nostres estudis mitjançant fotòlisi de llampec làser indiquen que la matriu inorgànica juga un paper actiu en l’estabilització dels estats de separació de càrrega (polarons) que es formen per irradiació dels polímers encapsulats. Al mateix temps, el material protector impedix que l’O2, l’H2O i altres contaminants atmosfèrics puguen difondre des de l’exterior, evitant-se així la desactivació del polímer causada per l’addició oxidativa als enllaços C-C insaturats.