Les noves aplicacions i serveis web, cada vegada més populars en el nostre dia a dia, han canviat completament la forma en què els usuaris interactuen amb la Web. En menys de mitja dècada, el paper que juguen els usuaris ha evolucionat de mers consumidors passius d’informació a actius col·laboradors en la creació de continguts dinàmics, típics de la Web actual. I, a més, aquesta tendència s’espera que augmente i es consolide amb el pas del temps.

Aquest comportament dinàmic dels usuaris és una de les principals claus en la definició de càrregues de treball adequades per a estimar amb precisió el rendiment dels sistemes web. No obstant això, la dificultat intrínseca a la caracterització del dinamisme de l’usuari i la seua aplicació en un model de càrrega, propícia que molts treballs d’investigació seguisquen encara emprant càrregues no representatives de les navegacions web actuals.

Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització i reproducció, per a estudis d’avaluació de prestacions, d’un tipus de càrrega web més realista, capaç d’imitar el comportament dels usuaris de la Web actual.

L’estat de l’art en el modelatge i generació de càrregues per als estudis de prestacions de la Web presenta diverses carències en relació a models i aplicacions programari que representen els diferents nivells de dinamisme de l’usuari. Aquest fet ens motiva a proposar un model més precís i a desenvolupar un nou generador de càrrega basat en aquest nou model. Ambdós propostes han sigut validades en relació a una aproximació tradicional de generació de càrrega web. Amb aquest fi, s’ha desenvolupat un nou entorn d’experimentació amb la capacitat de reproduir càrregues web tradicionals i dinàmiques, per mitjà de la integració del generador proposat amb un benchmark d’ús comú.

En aquesta tesi doctoral també s’analitza i avalua per primera vegada, segons el nostre saber i entendre, l’impacte que té l’ocupació de càrregues de treball dinàmiques en les mètriques de rendiment dels sistemes web, respecte a l’ús de càrregues tradicionals. Els resultats experimentals demostren que usar models de càrrega més precisos, en els que es considera el comportament dinàmic dels usuaris quan naveguen per la Web, afecta clarament les mètriques de rendiment dels sistemes, així com a la seua frontera d’estrés.

Finalment en aquest treball s’explora l’efecte de considerar la interacció de l’usuari amb el navegador web com a part del seu comportament dinàmic en la caracterització de la càrrega. L’estudi mostra un augment de la productivitat de les navegacions de l’usuari quan es considera la seua interacció amb els continguts web a través de les facilitats que oferixen els navegadors. Els resultats demostren que els usuaris aconseguixen abans els seus objectius generant nous patrons de navegació, que al seu torn afecten el rendiment dels sistemes web, tant a les seues fronteres d’estrés com a la utilització dels seus recursos.