PROPUESTA DE UN MƒTODO TEîRICO-PRçCTICO PARA DESARROLLAR LA TƒCNICA DE BASE COMòN EN LAS ESPECIALIDADES DE CLçSICO, MODERNO Y JAZZ PARA SU INTEGRACIîN EN EL SISTEMA EDUCATIVO ACTUAL Resœmen valenciano RESUM La tesis doctoral Proposta d«un mtode te˜ric-prˆctic per a desenvolupar una tcnica de base comuna a les especialitats de clˆssic, modern i jazz per a la seua integraci— en el sistema educatiu actual, naix a partir de la tesis doctoral realitzada per Antonio PŽrez Ruiz Influncia del jazz dins del repertori clˆssic mŽs representatiu del segle XX. La seua finalitat Žs seguir amb la mateixa l’nia d«investigaci— i plantejar un mtode de treball comœ a ambdues especialitats per˜ englobant tambŽ la mœsica moderna, amb el prop˜sit d«establir una srie de criteris i fonaments metodol˜gics polivalents i idonis per a introduir-los en un futur a l «ensenyana reglada i no reglada. Este treball proporciona nous i indispensables mecanismes d«estudi englobant de forma directa tant la interpretaci—, com la creaci— i la improvisaci—. L «objectiu d«aquesta tesi ha estat buscar la unitat en la diversitat i l«ordre en la complexitat, relacionant diversos elements i tcniques de diferents cultures i tendncies en un plantejament met˜dic racional, exclusiu i, a la vegada, comprensible i prˆctic per al estudiant o el professional. S—n nombrosos els continguts que s«han considerat per a determinar els elements bˆsics de totes les tendncies estudiades per a treballar, entre altres aspectes, la tcnica de base de manera comuna. Entre els components mŽs determinants d«aquesta tesi, destaquem la fusi— de diversos fonaments i tcniques mŽs destacades del segle XX, aix’ com el anˆlisi de les peces mŽs representatives del repertori clˆssic de sax˜fon i del jazz. Aquesta concreci— i el seu posterior anˆlisi, posa de manifest un sistema personal denominat Tri/tetrac˜rdic per a l«elaboraci—, identificaci— i anˆlisi d«escales. Aquest sistema desenvolupat, Žs l«eix principal del treball i com conseqŸncia, el nexe d«uni— entre els diversos sistemes d«elaboraci— mel˜dic-harm˜nics mŽs destacats del segle XX. El coneixement primordial de part dels recursos plantejats en el treball, Žs essencial per a assimilar i afrontar la mœsica en un ˆmbit general ocorreguda al segle XX, aix’ com adquirir metodol˜gicament una gran destresa per a abordar qualsevol estil o pea musical.