RESUM


L'efecte de l'aplicació de gibberel·lines (GA) i auxines durant la fructificació i desenvolupament del fruit, ha estat investigat en la tomaca (Solanum lycopersicum L.) cv Micro-Tom. Els resultats indiquen que constitueix un sistema convenient per a l'estudi de la regulació hormonal en tomaca. Per a prevenir la competència entre fruits dins del mateix ramell, només un fruit per ramell i fins a dos ramells per planta es van utilitzar en els experiments. Ovaris no pol·linitzats (emasculats) es van desenvolupar de forma partenocàrpica en resposta a l'aplicació de GA3 > GA1 = GA4 > GA20, encara que no de GA19, i de diferents auxines com ara els àcids indolacètics (IAA), naftalènic (NAA) i 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D), sent aquest últim el més eficient. La morfologia dels fruits induïts per auxines i gibberel·lines és diferent. En els fruits tractats amb GA3 el teixit locular es desenvolupa pobrament deixant les cavitats loculars buides, mentre que els fruits tractats amb 2,4-D presenten pseudoembrions i cavitats loculars plenes. A nivell intern, el GA3 va induir cèl·lules més grans en el mesocarpi intern, la qual cosa estava correlacionada amb un major nivell de ploïdia (major MCV, mean C value), mentre el 2,4-D va afavorir les divisions cel·lulars, per la qual cosa el nombre de capes cel·lulars en el pericarpi va ser superior al tractament amb GA3 i al pol·linitzat. Els fruits pol·linitzats van tindre un major grandària i pes que els fruits induïts amb GA3 encara que ambdós van ser més xicotets i de menor pes que els tractats amb 2,4-D. El grossor del pericarpi dels fruits induïts amb GA3 i 2,4-D no va mostrar diferències fins a 20 dies després d'antesi, per la qual cosa el tindre menys cèl·lules en el pericarpi (fruits induïts amb GA3) podria ser compensat tenint un major grandària cel·lular. L'ús d'inhibidors de biosíntesi de les GA com ara el pablobutrazol (PCB) i LAB 198999 va disminuir la fructificació i desenvolupament del fruit, efecte revertit amb l'aplicació de GA3. No obstant això, en fruits pol·linitzats el LAB va reduir el contingut de GA1 i GA8 però va incrementar el de GA53, GA44, GA19 i GA20, la qual cosa pot indicar que GA1 és la GA activa en el creixement del fruit de tomaca. Ambdós resultats suggereixen que la fructificació depén de les GA. En analitzar l'efecte de la pol·linització en els nivells de transcrits dels gens de biosíntesi de les GA, es va observar que s’incrementaren els nivells de SlGA20ox1, -2, i -3, i de SlCPS, però no els de SlGA3ox1 i -2. Açò, juntament amb la no inducció de la fructificació en aplicar GA19, suggereix que l'activitat GA 20-oxidasa és limitant en l'ovari. Igualment, per a veure l'efecte de la pol·linització en els nivells de transcrits d'enzims d'inactivació de les GA, es van aïllar 5 clons complets de cDNA de gens que codifiquen per a GA-2-oxidases (SlGA2ox1, -2, -3-, -4 i -5). Si bé els nivells de transcrits d'aquests gens no van disminuir prompte després de la pol·linització (5 dies post antesis dpa), tots es van reduir, especialment SlGA2ox2, després de 10 dpa. Així, la pol·linització regula la fructificació i activa la biosíntesi de les GA mitjançant l'augment dels nivells de GA20ox. Una anàlisi filogenètica dels gens de la família GA2ox va ser realitzada, per a establir la posició dels nous gens de catabolisme (SlGA2ox1, -2, -3-, -4 i -5) aïllats dins de les subfamílies respectives. Aquesta anàlisi va mostrar l'existència de tres subfamílies que podrien caracteritzar-se per les seues diferents propietats bioquímiques. D'una altra part, l'aplicació dels inhibidors PCB i LAB sobre fruits tractats amb 2,4-D i IAA, va reduir significativament la fructificació, i aquest efecte va ser contrarestat amb l'aplicació de GA3. En mesurar els continguts de les GA en fruits induïts amb 2,4-D, es va observar que aquests tenien un contingut més alt de GA1 i GA8 que els pol·linitzats, encara que les concentracions dels precursors (GA53, GA44, GA19, GA20) van ser semblants, mentre que el contingut de GA29 hi va disminuir. Aquests últims resultats suggereixen que l'efecte de les auxines està mediat per les GA. De la mateixa manera, l'aplicació de les GA marcades de forma radioactiva a ovaris no pol·linitzats, en presència o no de 2,4-D, va produir variacions en el metabolisme de les GA. El 2,4-D va induir el metabolisme de [14C]GA12 a [14C]GA9 putativa, i de [14C]GA20 principalment a [14C]GA1, no a [14C]GA29 com va ocórrer en el control, mentre que el metabolisme de [14C]GA1 a [14C]GA8 va ser menor en ovaris tractats amb 2,4-D. L'anàlisi dels transcrits d'ovaris induïts amb 2,4-D, va mostrar que l'auxina va incrementar els nivells d'expressió de SCPSs, SlGA20ox1, -2 i -3 SlGA3ox1 i SlGA3ox1 però no els de SlGA3ox2, mentre que només els nivells d'expressió de SlGA2ox2 van ser menors en fruits tractats amb 2,4-D. En conclusió i d'acord amb els resultats obtinguts, se suggereix que les auxines indueixen la fructificació i el creixement del fruit de tomaca, i augmenten la biosíntesi de les GA a través de l'activitat GA 20-oxidasa, GA 3-oxidasa i CPS, el que comporta a un major contingut de GA1.