RESUM GENERAL 

El bacteri Erwinia amylovora és l’agent causal del foc bacterià de les rosàcies, responsable de grans perjudicis en diverses fruiters de llavor i plantes ornamentals. A causa de la seua fàcil disseminació i el seu difícil control, és considerada com a una malaltia de quarentena a la Unió Europea. Malgrat els nombrosos estudis que s’han realitzat sobre E. amylovora, encara no es coneix el seu cicle biològic complet, i la informació sobre la seua possible supervivència en condicions d’estrés i/o en hàbitats fora de l’hoste susceptible és encara molt escassa. Per aquestes raons, en aquesta memòria ens hem plantejat la supervivència de E. amylovora en un medi mineral amb coure, metall àmpliament utilitzat per al control de les malalties bacterianes de plantes, així com en condicions d’oligotrofia, limitació molt comú d’ambients naturals com ara l’aigua. Els resultats obtinguts han demostrat que E. amylovora és capaç de sobreviure davant d`aquestes situacions d’estrés mitjançant l’adopció de l’estat anomenat «viable no cultivable». Quan les condicions tornen a ser favorables, el patogen recupera la seua cultivabilitat i patogenicitat, per la qual cosa l’estat VNC pot ser considerat com a una estratègia de supervivència per al bacteri. Quan es va observar que E. amylovora en condicions adverses va perdre la seua capacitat de formar colònies en un medi de cultiu solid, però va mantenir la seua viabilitat i patogenicitat, ens van plantejar augmentar l’eficiència de la seua recuperació en placa. Atès que el coure és un micronutrient essencial que pot afavorir el creixement bacterià en medis rics, es va optimitzar un dels medis de cultiu més usats per a l’aïllament de E. amylovora mitjançant l’addició de sulfat de coure. D’aquesta manera es va potenciar el seu creixement en condicions d’estrés i es va retardar la pèrdua de cultivabilitat. També es va comprobar que la presència de coure al medi de cultiu produïa un increment acusat de la mucositat de les colònies de E. amylovora. Aquest fet, amb l’observació per microscòpia electrònica d’exploració d’una coberta engruixida només en les cèl·lules amb coure, ens va conduir a estudiar el paper dels exopolisacàrids en la supervivència de E. amylovora. Es va demostrar que tant l’amilovorà com el levà tenen un paper rellevant en la supervivència d’aquest patogen. Així, mentre que d’una banda, ambdós foren capaços de quelar els ions lliures de coure y reduir, en conseqüència, la seua toxicitat, d’altra banda poden ser utilitzats com a font de carbó i energia en condicions d’escassesa de nutrients. Per tot allò, els treballs que formen part d’aquesta memòria aporten nova informació sobre les estratègies de supervivència de E. amylovora en certes condicions desfavorables en la natura. Avançar en el coneixement del cicle biològic i l’epidemiologia d’aquest patogen contribuirà tant a l’optimització de la seua detecció al laboratori como al control de la malaltia al camp.








2