RESUM


      Amb la intenció de investigar els efectes de un increment en el H2O2 cel·lular en la homeostasi hem utilitzat un mutant de Arabidopsis de inserció de T-DNA del gen de la catalasa 2. Aquest mutant (cat2-1) exhibeix un 20% de activitat catalasa respecte als controls silvestres i a més té una major accumulació de H2O2 que el control silvestre en condicions normals. Altres fenotipus són la reduïda grandària, menor intensitat de color i una severa reducció en arrels secundàries. El mutant cat2-1 exhibeix una major sensibilitat a H2O2, NaCl, norspermidina, alta intensitat de llum i estrès per congelació. Per altra banda, la germinació del mutant cat2-1 es més tolerant a liti que la del control silvestre. Aquest nou fenotipus no es pot explicar per canvis en el transport de liti. Realment, la pressa de liti (i d´altres cations tóxics com el sodi i la norespermidina) és incrementada en el mutant cat2-1, però els nivells de potassi son menors. La tolerància a liti d´aquest mutant pareix ser la resultant de la insensibilitat al efecte inhibitori de l´etilè induït per aquest catió i la capacitat reduïda per a la producció de etilè. D´acord amb aixó, la inducció per etilè del gens PR4 i EBP/ERF72 es menor en cat2-1. El mutants insensibles a etilè com etr1-1 i ein3-3 son més tolerants a liti i la inhibició de la biosintesis de l´etilè amb 2-aminoisobutirat protegeix front a la toxicitat del liti. L´anàlisi amb micromatrius de la expressió gènica indica que la expressió del gens relacionats amb el transport de cations i la síntesi i la percepció de l´etilè no son alterats en el mutant cat2-1, suggerint que el H2O2 modula aquestos processos a nivell de proteïna. Els resultats descobreixen una estreta relació entre estrés oxidatiu, homeostasi catiònica i etilè.