La finalitat d’esta tesi és la reconsideració de l’aportació de Frei Otto a l’arquitectura des de la reflexió teórica i l’experiència metodológica i investigadora per ell realitzada en estreta cooperació amb els col.laboradors del Institut für leichte Flächentragwerke (Institut d’Estructures Lleugeres), per ell fundat i dirigit, a la Universitat de Stuttgart. Plantegem com a tesi la plena vigència de la seua experiència i de la seua reflexió teórica, allunyada dels plantejaments del high tech, al que tradicionalment ha quedat associat per la crítica, i proposem la seua consideració dins del context de la reflexió sobre la recerca de l’adequació entre el material i la forma resistent, que ha caracteritzat als enginyers més innovadors en la creació de formes amb els nous materials del segle XX.