RESUM

El peu negre de la vinya està causat per les espècies de fongs Cylindrocarpon liriodendri i C. macrodidymum. Aquests patògens afecten les plantes de vinya en els vivers i en les  plantacions jóvens, principalment de menys de cinc anys d'edat.
En aquesta Tesi s'ha caracteritzat una col•lecció de 82 aïllats de Cylindrocarpon espanyols, obtinguts de plantes de vinya amb símptomes de peu negre procedents de vivers i de vinyes jóvens. Els aïllats van ser identificats per mitjà de l'estudi de les seqüències de les regions BT1 del gen de la ß-tubulina i ITS del ADN ribosòmic; i l'anàlisi estadística multivariant de les variables fenotípiques: morfologia de les colònies, producció de conidis i creixement miceliar a diferents temperatures. Així, 26 dels aïllats van correspondre a l'espècie C. liriodendri i 56 a C. macrodidymum. 
Estaques amb arrels del portaempelt cultivar R 110 es van inocular amb aïllats representatius de C. liriodendri o C. macrodidymum. Totes les plantes inoculades van desenvolupar els símptomes típics del peu negre confirmant la patogenicitat d'ambdós espècies a vinya. 
La tècnica d'anàlisi “Inter-Simple Sequence Repeat” es va utilitzar per a estudiar la diversitat genètica en C. liriodendri i C. macrodidymum. Els resultats van mostrar la diversitat genètica en ambdós patògens sent aquesta molt major en l'espècie C. macrodidymum. A més, els assajos de patogenicitat efectuats amb aïllats seleccionats d'ambdós espècies en plàntules de llavors obtingudes del cultivar Tempranillo, van demostrar que C. macrodidymum presenta també variabilitat en virulència.
Tots els aïllats de C. liriodendri i C. macrodidymum van ser caracteritzats per a determinar la possible presència de micovirus. No obstant, amb el mètode d'extracció utilitzat, que es basa en cromatografia en cel•lulosa, no es va detectar ARN de doble cadena en cap d'ells.
Respecte al control, els assajos efectuats in Vitro van demostrar que tant els tractaments amb fungicides com amb aigua calenta tenen un gran potencial per a controlar de manera eficaç a aquests dos fongs. Els fungicides captan, didecildimetil clorur amònic, cubiet, oxiclorur de coure i tiram van inhibir la germinació dels conidis d'ambdós espècies a nivells molt satisfactoris; mentres que carbendazima, procloraz, imazalil i quinosol van mostrar un bon efecte en la reducció del creixement miceliar. Quant als tractaments amb aigua calenta, l'exposició d'aïllats de C. liriodendri i C. macrodidymum a tractaments de 46 ºC van ser suficients per a inhibir completament la germinació de conidis; mentres que per a detindre el desenvolupament miceliar es van requerir tractaments de, almenys, 48 ºC durant 60 minuts.