Resum
En la present Tesi Doctoral s'ha estudiat la viabilitat del tractament d'un aigua
residual amb alt contingut de silicats de zirconio, procedent d'una indústria de
processat de sòlids, per mitjà de la combinació dels processos de Microfiltració i
Ultrafiltració, amb la finalitat de generar un aigua amb les característiques
adequades per a ser reutilitzada dins del procés industrial ceràmic.
Dins del procés industrial es genera un aigua residual amb un aspecte opac a
causa de la presència de silicat de zirconio, a més de contindre residus de
polielectrolito que és emprat en la separació del producte final, entre altres
substàncies. El tractament general d'este aigua residual, consistix en un
pretractament el qual es du a terme per mitjà de Microfiltració, amb el qual es
reté la major quantitat de silicats de zirconio i, un tractament aplicant
Ultrafiltració per a la separació de la resta de substàncies presents en l'aigua,
principalment el polielectrolito.
Per a l'etapa de Microfiltració es van realitzar assajos de llarga duració, en estos
assajos es va observar que la qualitat de l'aigua obtinguda és adequada per a la
seua utilització en el tractament, ja que la caracterització del filtrat obtingut
mostra que no hi ha presència de silicats de zirconio en l'aigua; no obstant, per a 
optimitzar este pretractament es van realitzar assajos amb distints protocols de
neteja, duent a terme neteges periòdiques en cada assaig, i d'esta manera
prolongar el temps de vida mitjana de la membrana de Microfiltració.
Posteriorment, per als assajos d'Ultrafiltració, es va realitzar un estudi exhaustiu
per a la determinació de la tècnica analítica més adequada per a mesurar la
concentració de polielectrolito en l'aigua. Els assajos que es van realitzar
d'Ultrafiltració van ser assajos de llarga duració, amb l'objectiu de concentrar al
màxim el polielectrolito, en tals assajos es va observar que no hi ha una
acumulació de substàncies (específicament polielectrolito) en la superfície de la
membrana pel fet que la concentració del polielectrolito és constant en el tanc
d'aliment de la planta pilot, la qual cosa derive la realització d'assajos de
degradació d'este. No obstant, després de la realització d'estos assajos es va
observar que l'aigua obtinguda en els assajos d'Ultrafiltració compta amb una
qualitat acceptable per al seu reutilització dins del procés industrial ceràmic.
L'obtenció d'un aigua amb les característiques físiques i químiques adequades
per al seu reús, porta beneficis econòmics i mediambientals, com ara: un
augment en l'efectivitat del procés, i una disminució en el consum d'aigua en el
procés industrial ceràmic.