RESUM El cultiu dels cítrics representa la major producció de fruits en el món i Espanya, en particular, ocupa una posició rellevant sent el cinqué productor i primer exportador mundial de cítrics per al seu consum en fresc. L’obtenció de varietats d’alta qualitat comercial i elevada producció, que s’adapten a les exigències del mercat, constituïx un objectiu essencial de la citricultura actual. El desenvolupament vegetatiu determina la forma i el comportament general de la planta, i té una influència decisiva en la quantitat i qualitat del fruit, així com en les pràctiques culturals. Així i tot, el coneixement dels senyals que regulen el desenvolupament vegetatiu en cítrics és limitat. En aquest treball s’han desenvolupat noves eines de genòmica funcional, en particular col·leccions d’ESTs i micromatrius de ADN, amb les que hem estudiat en detall diferents aspectes del desenvolupament vegetatiu en cítrics. Mitjançant l’anàlisi funcional d’una col·lecció d’ESTs generada a partir de teixits vegetatius hem aïllat els gens relacionats amb la funció principal d’aquests teixits, la fotosíntesi. A més, a partir de la col·lecció d’ESTs del Projecte de Genòmica Funcional de Cítrics (CFGP) hem identificat gens implicats en el metabolisme d’isoprenoids i flavonoids en cítrics. La majoria dels gens de la biosíntesi de fitohormones derivades d’isoprenoids, com giberelines (GAs), brasinosteroids i àcid abscísic no havien sigut aïllats abans en cítrics. La identificació dels gens de biosíntesi de monoterpenos i sesquiterpenos, responsables de l’aroma de fulles i fruits, ha mostrat que la família de terpeno sintasas en cítrics és una de les més àmplies i diverses en plantes. L’anàlisi de l’expressió gènica per mitjà de micromatrius de ADN ens ha permés elaborar mapes d’expressió gènica en teixits reproductius i vegetatius, inclosa l’arrel. Mitjançant aquests mapes hem pogut comprendre millor les funcions de cadascun dels teixits analitzats. Per últim, hem estudiat la regulació del desenvolupament vegetatiu per GAs per mitjà de l’anàlisi de l’expressió gènica de plantes transgèniques del patró de cítrics citrange Carrizo que sobre-expressen el gen CcGA20ox1 (implicat en la biosíntesi de GAs). Els resultats mostren que la sobre-expressió d’aquest gen suposa una profunda modulació de l’expressió gènica. En concret, hem trobat, per primera vegada en plantes amb un contingut elevat de GAs, una inducció global dels gens implicats en la fotosíntesi i en el cicle de Calvin i una repressió general dels gens relacionats amb la síntesi de proteïnes i amb la biogènesi de ribosomes, suggerint que aquests processos estan regulats per GAs. A més, hem pogut determinar que l’activació transcripcional dels gens relacionats amb la fotosíntesi conduïx a un augment de la capacitat de fixació fotosintètica de CO2 d’aquestes plantes. L’expressió de gens que pertanyen a grups funcionals no descrits prèviament com a grups regulats per GAs (com a estrès d’origen biòtic i abiòtic o biosíntesi de la cutícula), així com de gens relacionats amb l’arquitectura de la paret cel·lular es troba així mateix modificada en les plantes que sobre-expressen el gen CcGA20ox1. Les eines de genòmica funcional generades en aquest treball, amb el seu potencial per a aïllar gens d’interès agronòmic, per a generar marcadors molecul·lars i per a caracteritzar col·leccions de germoplasma, entre altres, podrien contribuir al desenvolupament de nous cultivars de cítrics adaptats a les condicions ambientals i amb una producció capaç de satisfer les característiques desitjades pels consumidors.