RESUM Els actinomicets nocardioformes que contenen àcids micòlics (mycolata) pertanyen al subordre Corynebacterineae, ordre Actinomycetales. Aquest grup de microorganismes conté espècies filamentoses que causen problemes de formació de bromeres biològiques (“foaming”) en plantes de tractament d'aigües residuals amb sistemes de fangs actius. Aquestes bromeres interferixen en el procés de depuració d'aigües residuals, ja que retenen fins al 40% dels sòlids en suspensió. La presència d'espècies patògenes en aquest grup de microorganismes implica un risc per a la salut pública i per tant la necessitat de detectar aquestes espècies. Per a caracteritzar mycolata s'han utilitzat els sistemes miniaturitzats API ZYM, API ID32 C i MicroLog que permeten la realització de moltes proves bioquímiques en poc temps. Les proves bioquímiques obtingudes pels sistemes API en ocasions no diferencien totes les espècies d'aquest grup. L'únic sistema miniaturitzat que permet diferenciar totes les soques de referència és el sistema MicroLog. De tots els caràcters quimiotaxonòmics el més important és la detecció d'àcids micòlics ja que els mycolata són els únics que contenen aquests composts. Amb la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) s'han caracteritzades soques de Nocardia de referència, així com aïllades de mostres de fang utilitzant iniciadors prèviament descrits. Per a caracteritzar espècies de Gordonia aïllades de fangs s'han dissenyat uns iniciadors específics que amplifiquen totes les soques de Gordonia de referència. Els iniciadors dissenyats per a Rhodococcus amplifiquen totes les espècies de referència d'aquest gènere. La detecció de l'espècie patògena R. equi es realitza amb els iniciadors dissenyats prèviament per a aquesta espècie. El rendiment en l'aïllament de mycolata s'ha millorat gràcies als tractaments de descontaminació aplicats a les mostres de fang que reduïxen la microbiota acompanyant de ràpid creixement. S'han seleccionat tres medis de cultiu amb els què es poden aïllar els gèneres més importants en la formació de bromeres. Per a detectar les principals espècies productores de bromeres sense utilitzar mètodes dependents del cultiu s'ha utilitzat la tècnica de la hibridació in situ amb sondes fluorescents (FISH). En primer lloc s'ha optimitzat el mètode de permeabilizació de les cèl·lules per a facilitar l'accés de la sonda al DNA. S'han utilitzat dos mètodes de permeabilització i s’ha mesurat la intensitat del senyal utilitzant la sonda EUB 338, específica per al domini Bacteria. Encara que amb els dos mètodes no s'han observat diferències significatives en el senyal, el mètode proposat per de los Reyes et al. (1998) es considera més adequat ja que no altera tant la morfologia cel·lular com el proposat per Carr et al. (2003). Amb les sondes Myb-736 i Myc-657, específiques del grup mycolata, s'ha obtingut senyal en totes les soques de referència prèviament permeabilitzades. Amb la sonda G.am-205, específica per a Gordonia amarae, s'han detectat soques d'aquesta espècie tant en cultiu pur com en mostres ambientals. Amb la tècnica d'enriquiment s'ha aconseguit augmentar el senyal d'hibridació.