RESUM 


Els actinomicets nocardioformes que contenen àcids micòlics 
(mycolata) pertanyen al subordre Corynebacterineae, ordre Actinomycetales. 
Aquest grup de microorganismes conté espècies filamentoses que causen 
problemes de formació de bromeres biològiques (“foaming”) en plantes de 
tractament d'aigües residuals amb sistemes de fangs actius. Aquestes 
bromeres interferixen en el procés de depuració d'aigües residuals, ja que 
retenen fins al 40% dels sòlids en suspensió. La presència d'espècies 
patògenes en aquest grup de microorganismes implica un risc per a la salut 
pública i per tant la necessitat de detectar aquestes espècies. 

Per a caracteritzar mycolata s'han utilitzat els sistemes miniaturitzats 
API ZYM, API ID32 C i MicroLog que permeten la realització de moltes 
proves bioquímiques en poc temps. Les proves bioquímiques obtingudes 
pels sistemes API en ocasions no diferencien totes les espècies d'aquest 
grup. L'únic sistema miniaturitzat que permet diferenciar totes les soques de 
referència és el sistema MicroLog. De tots els caràcters quimiotaxonòmics el 
més important és la detecció d'àcids micòlics ja que els mycolata són els 
únics que contenen aquests composts. 

Amb la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) s'han 
caracteritzades soques de Nocardia de referència, així com aïllades de 
mostres de fang utilitzant iniciadors prèviament descrits. Per a caracteritzar 
espècies de Gordonia aïllades de fangs s'han dissenyat uns iniciadors 
específics que amplifiquen totes les soques de Gordonia de referència. Els 
iniciadors dissenyats per a Rhodococcus amplifiquen totes les espècies de 
referència d'aquest gènere. La detecció de l'espècie patògena R. equi es 
realitza amb els iniciadors dissenyats prèviament per a aquesta espècie. 
El rendiment en l'aïllament de mycolata s'ha millorat gràcies als 
tractaments de descontaminació aplicats a les mostres de fang que reduïxen 
la microbiota acompanyant de ràpid creixement. S'han seleccionat tres medis 
de cultiu amb els què es poden aïllar els gèneres més importants en la 
formació de bromeres. 

Per a detectar les principals espècies productores de bromeres sense 
utilitzar mètodes dependents del cultiu s'ha utilitzat la tècnica de la hibridació 
in situ amb sondes fluorescents (FISH). En primer lloc s'ha optimitzat el 
mètode de permeabilizació de les cèl·lules per a facilitar l'accés de la sonda 
al DNA. S'han utilitzat dos mètodes de permeabilització i s’ha mesurat la 
intensitat del senyal utilitzant la sonda EUB 338, específica per al domini 
Bacteria. Encara que amb els dos mètodes no s'han observat diferències 
significatives en el senyal, el mètode proposat per de los Reyes et al. (1998) 
es considera més adequat ja que no altera tant la morfologia cel·lular com el 
proposat per Carr et al. (2003). Amb les sondes Myb-736 i Myc-657, 
específiques del grup mycolata, s'ha obtingut senyal en totes les soques de 
referència prèviament permeabilitzades. Amb la sonda G.am-205, específica 
per a Gordonia amarae, s'han detectat soques d'aquesta espècie tant en 
cultiu pur com en mostres ambientals. Amb la tècnica d'enriquiment s'ha 
aconseguit augmentar el senyal d'hibridació.