RESUM
El paradigma d'agents/sistemes multi-agent és un dels models computacionals de major rellevància dels últims temps, havent donat lloc a múltiples investigacions i aplicacions concretes. Este model computacional té com a objectiu la construcció de sistemes que s'enfronten a situacions mostrant certes característiques pròpies d'un ser humà, com ara intel·ligència, reactivitat, proactivitat,... D'entre totes les varietats de tipus d'agent que es poden definir, el treball realitzat se centra en aquells agents que han de treballar en un entorn amb restriccions temporals crítiques, és a dir, on hi ha certs problemes a què l'agent ha de donar resposta abans que passe un determinat temps o les conseqüències seran catastròfiques. En un agent d'este tipus és fonamental tractar d'aconseguir un ús òptim del temps de processador, recurs més important en esta classe de sistemes. És per açò que resulta rellevant aconseguir que el dit agent siga capaç de dedicar el seu temps de processador a allò que siga necessari d'acord amb la situació en què es trobe. Per a aconseguir esta adaptació és fonamental que l'agent siga capaç de raonar sobre el seu propi procés de raonament, és a dir, meta-raonar, sempre tenint en compte que este procés de metaraonament consumirà també temps de processador. D'esta manera, l'objectiu d'este treball és l'estudi de les capacitats necessàries per a poder incorporar l'habilitat de meta-raonar a un agent amb restriccions temporals crítiques, així com la incorporació a una arquitectura d'agent concreta, la d'agent ARTIS. Després de l'estudi comentat, es va arribar a la conclusió que per a poder incorporar l'habilitat de meta-raonament a un agent amb restriccions temporals crítiques era necessari incloure l'agent les capacitats següents: detecció de situacions significatives, adaptar el seu comportament, adaptar el procés de raonament de l'agent tenint en compte les seues restriccions temporals.