La radiació solar que aconseguix la superfície de la Terra després del seu pas per l'atmosfera és mesurada i analitzada per l'home de molt diverses formes donada la seua importància com a font d'energia per al nostre planeta. Els processos físics que es produïxen entre esta i l'atmosfera en la seua interacció s'han modelat per a la seua comprensió i per a això és necessari el tractament espectral, perquè la seua interacció amb l'atmosfera depén de la longitud d'ona. A partir de la modelització espectral s'han construït models integrats de tota la banda, o de banda ampla, que expliquen les transformacions que patix el conjunt de tota l'energia de l'espectre solar. La banda ampla al seu torn ha sigut àmpliament mesura i observada, i la variabilitat que aquesta experimenta entre els seus components global i difusa, han servit amb l'aplicació de tals models per a conéixer a través de mesures ràdiomètriques l'estat de l'atmosfera, la major o menor presència d'aerosols, les condicions de visibilitat o de nebulositat, entre altres.
No obstant, determinades bandes de l'espectre solar per la seua importància per a l'home i per als sers vius en general, especialment algunes de la zona ultravioleta i la banda visible, o de Chappuis, centren l'atenció dels investigadors i són àmpliament mesures i analitzades. En les estacions de mesures radiomètriques és freqüent arxivar dades de radiació instantània, o irradiancia, de banda ampla, i junt amb els d'esta, sovint, els de bandes parcials de l'espectre solar. També es mesura en moltes estacions irradiancia espectral, encara que no de forma tan estesa com la irradiancia de banda, total o parcial. 
La mesura espectral o inclús la que podríem denominar monocromàtica de la radiació és més precisa i dóna més informació dels processos que ha experimentat la radiació, perquè la seua interacció amb cada component atmosfèric és diferent en funció de la longitud d'ona. No obstant, la irradiancia de tota la banda al travessar l'atmosfera, s'ha analitzat i modelat en profunditat i per a ella s'han establit coeficients, factors i índexs que permeten inferir a partir de les seues mesures gran quantitat d'informació de l'estat de l'atmosfera i els seus components. 
Així, el coeficient ? d'Ångström que va ser establit per a expressar el grau de turbidez de l'atmosfera, encara que es definisca en funció de la longitud d'ona, és un paràmetre propi de tota la banda, i per això mesures de banda ampla permeten determinar este coeficient i conéixer la terbolesa atmosfèrica en un instant donat. També per a la irradiancia de banda ampla, i a fi d'identificar la terbolesa atmosfèrica va ser establit el denominat Factor de Linke, TL. Altres índexs establits per a la radiació de tota la banda com l'índex de claredat, o l'índex de claredat independent de l'angle zenital, permeten traçar la frontera entre el que s'entén per cel aclarit i cel cobert de nebulositat. Estes són entre moltes altres, algunes aplicacions que la modelització del comportament de la banda ampla permeten donar a les seues mesures. 
Este treball ha centrat la seua atenció en estos comportaments de la irradiancia de banda ampla i ha tingut com a objectiu aplicar la mateixa metodologia i establir els factors i índexs adequats per a procedir amb ells i els seus parametrizaciones a l'anàlisi i a la modelació de la irradiancia de quatre bandes espectrals, de rangs 280-315 nm (UVB), 315-400 nm (UVA), 390-385 nm (UV) i 400-700 nm (PAR), que presenten un gran interés, cada una d'elles per separat i independentment de la resta de l'espectre, per als esserss vius i les seues funcions vitals. 
Per tot l'anterior en este treball, prèviament a abordar l'estudi de les dites bandes, i d'establir els nous paràmetres mencionats i de la seua aplicació, s'han realitzat en primer lloc determinacions de ?, i de TL a partir de mesures d'irradiancia de tota la banda a València al llarg d'un any en condicions de cel aclarit, s'ha estudiat i comparat el comportament d'ambdós paràmetres observant-se que tenen el mateix cicle anual. Per a obtindre el primer s'han utilitzat mesures de global i difusa horitzontal, i per a determinar el segon de directa normal. Per a la selecció dels instants de cel aclarit s'han utilitzat criteris establits en la literatura per a de seleccionar estos a partir  de les mesures de banda ampla disponibles. 
Les bases de dades utilitzades en este treball contenen mesures d'irradiancia de banda ampla global i difusa i mesures d'irradiancia global de les bandes que centren l'atenció d'aquest treball, totes elles sobre superfície horitzontal, i directa normal de tota la banda, al llarg de períodes de diversos anys diferents segons la banda de què es tracte. Puntualment, es van fer mesures al llarg d'una campanya de dos mesos,  també d'irradiancia difusa horitzontal de les quatre bandes.
Per a traslladar al tractament de bandes la metodologia aplicada a la banda ampla, i en particular la ferramenta que aporta el Factor TL, s'han definit els denominats Factors de Banda, TB , com la raó entre les grossàries òptiques verticals per a eixa banda i el que correspondria a una Atmosfera Neta i Seca (CDA) en eixe instant, de forma semblant a com s'establix el Factor de Linke per a la banda ampla.
Per a poder determinar tals factors així definits, prèviament ha sigut necessari  parametrizar la grossària òptica vertical d'una CDA a València per a cada una de les quatre bandes. Açò permetria la determinació de TB partint de mesures d'irradiancia directa normal de la banda.
En les bases de dades mencionades dels anys 2000 al 2004 per a la banda UVB i del 1996 al 2004 per a la banda UV, hi havia disponibles mesures de les dites bandes, d'irradianci global però no de directa. Per a realitzar una primera determinació de TL tenint en compte la carència mencionada, s'ha elaborat un mètode, que amb les característiques de l'atmosfera de València, permet inferir el valor de la irradiancia directa a partir de la mesura d'irradiancia global. Això ha requerit una parametrización prèvia entre els conjunts d'estes dos components de la irradiancia generades per un model espectral les prediccions del qual van ser integrades primer per al rang d'una banda i posteriorment per al de l'altra.
Una vegada elaborada esta nova base de dades s'han pogut determinar per a València al llarg dels períodes mencionats i en diverses circumstàncies, els factors de les dos bandes mencionades. S'ha observat la seua evolució i variabilitat, i separat els instants corresponents a cel aclarit, s'han determinat els TB màxims que es produïxen en cada instant, en funció de la masa dáire.
Amb la finalitat de disposar de mesures d'irradiancia directa normal amb les que calcular els factors de banda amb major precisió, i sense necessitat utilitzar el model mencionat, s'ha  realitzat una campanya de mesura intensiva durant els mesos de Juny i Juliol del 2006, a València, d'irradiancia global i difusa horitzontal de les quatre bandes mencionades, interposant en els instruments destinats a la mesura de global un disc d'ombra.
Els factors de banda, calculats a partir de la dita campanya de mesures, han sigut correlacionats amb el coeficient de terbolesa ? de Ångström i amb el contingut d'ozó. Ja que aquest coeficient és un indicador de la terbolesa de l'atmosfera i les regressions que s'han obtingut enfront dels distints factors de banda són acceptables, podem afirmar que el factor de banda és un coeficient que també pot indicar la dita terbolesa. Així que, si disposem només de dades d'irradiancias de banda el càlcul de tal factor ens  proporcionarà informació sobre la terbolesa de l'atmosfera. Quant al contingut d'ozó, s'observa una influència diferent d'este en l'absorció de la radiació solar segons siguen les bandes UVB, UV i PAR per orde d'importància. La millor correlació de TB amb el ozó es produïx per a la banda UVB perquè és en esta banda on l'ozó té la seua major absorció, seguida de la banda UV.
S'ha definit l'índex propi de la claredat de banda, que  denominem Kt’, i que expressa la raó entre la irradiancia global experimental i la global estàndard per a un instant clar en la dita banda, com així ho feia Pérez per a tota la banda. Este índex s'ha determinat amb les nostres bases de dades per a les bandes UVB i UV. La regressió d'estos enfront de l'índex de Pérez és acceptable per a l'índex Kt'UV i dèbil per a l'índex Kt'UVB. S'han trobat uns valors límits que separen dies clars d'ennuvolats per a ambdós bandes, presentant la banda UV els millors resultats amb relació a la selecció que realitza l'índex de Pérez amb la banda ampla.
S'ha establit un nou índex que denominem índex de claredat normalitzat de banda, denominat Kt’’, que expressa la raó entre la irradiancia directa normal experimental i la irradiancia directa normal mínima per a un instant clar. Per al càlcul d'esta última s'ha necessitat parametrizar el Factor de banda màxim en funció de la massa òptica relativa d'aire. Este índex ha sigut determinat amb les nostres bases de dades per a les bandes UVB i UV. La regressió d'estos enfront de l'índex de Pérez, al tractar-se d'índexs distints, és només dèbil per a l'índex Kt’’UVB i acceptable per a l'índex Kt’’UV. S'ha obtingut un valor límit d'aquest índex que separa dies clars d'ennuvolats per a cada una de les bandes. D'ambdós valors límits, l'establit per a la banda UV presenta millors resultats per a seleccionar la claredat, i coincidix en un 90% amb la selecció que realitza l'índex de Pérez.
Finalment s'ha verificat la utilitat de l'índex de claredat normalitzat de banda per a les dades experimentals de la campanya de mesures, i els valors límits d'este que adopta per a discriminar instants clars d'ennuvolats, i s'ha observat que encara que són pocs instants els mesurats en la dita campanya, i dels que es coneixen per observació directa les seues característiques, discrimina bé amb una coincidència de 96.9% per a la banda UVB i de 98.91% per a la UV, amb comparació amb la selecció que es realitzaria amb mesures de banda ampla i aplicant l'índex de Richard Pérez.
Per això, de l'anàlisi realitzada amb els nou índexes Kt’ i Kt'' podem concloure que estos poden ser de gran utilitat per a substituir l'índex de Pérez com indicatiu de la claredat de l'atmosfera en un instant determinat quan no es disposen de dades d'irradiancia de banda ampla.