RESUM El protagonista fonamental d’aquesta tesi doctoral és Aldo van Eyck. Menció apart d l’interés suscitat pel conjunt de la seua trajectòria professional i per la seua pròpia figura, la principal motivació del present treball consisteix en apropar-se a la visió que el mestre holandés tenia de la relació que s’extableix entre ‘arquitectura’ i ‘societat’ o, més específicament, de cóm els arquitectes poden (y deuen) introduir millores significatives en els modes de vida de les persones (usuaris). Es a dir, la tesi pretén analitzar el concepte de “dimensió humana de l’arquitectura” de Aldo van Eyck. S’entén la ‘dimensió humana de l’arquitectura’ com el mode conscient en que aquesta (l’arquitectura) considera la interacció en els seus futurs usuaris, amb el clar objectiu d’elaborar propostes encaminades a introduir millores en les seues vides. D’acord amb aquesta definició, n’hi ha diversos termes clau que la caracteritzen. Per una banda, les paraules “conscient” i “considera” expliciten que existeix una reflexió intencionada i voluntària sobre la figura de l’usuari en l’arquitectura, consequència per tant d’una preocupació o interés previ pel tema; en aquest sentit, es pot entendre que, si no es dòna aquesta circumstància (aquesta consideració conscient), difícilment podrà parlar-se de dimensió humana de l’arquitectura. I per altra banda, la paraula “interacció” evidencia que existeix un recorregut d’anada i tornada entre l’arquitectura i el seus usuaris, de manera que l’arquitecte acumula informació relativa a les característiques i condicionants d’aquéstos mitjançant l’observació i la reflexió personal, per a posteriorment tractar d’elaborar propostes capaces de millorar el seus modes de vida. Això és, sense ànim de restar-li importància a la culminació d’objectius aconseguida per una determinada intervenció arquitectònica, és en la seua intencionalitat i compromís respecte als futurs usuaris on veritablement s’origina la temàtica ací tractada; és a dir, el concepte de ‘dimensió humana’ desenvolupat (o no) per un arquitecte representa davant de tot una cuestió d’actitud. La principal hipòtesi de partida de la tesi consisteix en pressuposar que les idees i principis que caracteritzaren el pensament d’Aldo van Eyck (més concretament aquells aspectes relatius al seu concepte de dimensió humana de l’arquitectura) degueren condicionar el conjunt de la seua obra: refleixant-se d’un mode més conscient mitjançant els seus textes, i influint més inconscient o intuitivament en la formalització del seus projectes. Així, un dels principals objectius de la tesi passa per comprovar si, en efecte, aquest pensament arquitectònic de van Eyck impregnà ambdúes pràctiques o facetes professionals, circumstància que, ademés de condicionar el métode de treball general, queda reflectida en el mateix títol i subtítol (“Escrita” i “Construïda”): una vegada identificades en els seus textes les claus de cóm van Eyck entené la dimensió humana de l’arquitectura, es cerca reconéixer la seua influència en la configuració d’un dels seus projectes més representatius. És a dir, si respecte els seus textes la metodologia empresa passa per considerar-los en el seu conjunt (lectura i estudi de la seua obra escrita original) amb el fi d’investigar al voltant d’aquest aspecte concret i descriptiu del seu discurs arquitectònic —el que queda caracteritzat en els cinc primers capítols—, en relació a la seua obra construïda i prenent com a mostra un dels seus projectes més rellevants (l’església catòlica Pastoor Van Ars en La Haya), l’estratègia consisteix en identificar el mode com van Eyck portava a la pràctica el seu concepte de dimensió humana de l’arquitectura. Així, a partir (fonamentalment) de la informació original i els testimonis recollits en Els Països Baixos durant 2011 i 2012, mitjançant el pormenoritzat estudi arquitectònic que es realitza de l’edifici —organitzat al voltant de sis capítols principals— va quedant constància de cóm el concepte de la dimensió humana de l’arquitectura de Aldo van Eyck condicionà el diseny i la construcció de aquest projecte.