Factors que Afecten la Producció In Vitro d’Embrions Bovins Associat a un Sistema d’Ovum Pick Up La producció d’embrions per mitjà de la recuperació d’ovòcits immadurs per ovum pick up (OPU), i la seua posterior maduració, fecundació i cultiu en el laboratori in vitro, presenta nombrosos beneficis per a optimar el potencial reproductiu, tant de femelles com de mascles. A més, enfront de la superovulació convencional per mitjà de tractament hormonal i el recull d’embrions in vivo, la producció in vitro d’embrions (PIVE) amb ovòcits d’OPU ofereix considerables avantatges. No obstant això, actualment la PIVE continua sent ineficient i incapaç de produir embrions de qualitat semblant als in vivo, la qual cosa ha limitat una aplicació més àmplia d’aquesta tecnologia. Així doncs, l’objectiu d’aquesta tesi és l’optimació de la PIVE en bestiar boví, condicionat per les peculiaritats i deficiències de la PIVE quan els ovòcits són recuperats per la tècnica d’OPU. Amb aquesta finalitat, cinc experiment es van dur a terme en aquesta tesi. En el primer es va estudiar l’efecte del fluid oviductal boví (FOb) sobre el desenvolupament i la qualitat embrionària (Experiment 1). En l’Experiment 2, se estudiaren les fases del procés de PIVE en les quals el cultiu d’ovòcits/embrions, bé individualment o bé en nombre reduït, poguera perjudicar el posterior desenvolupament fins l’estat de blastòcit o a la seua qualitat. En l’Experiment 3 vam testar si el desenvolupament i la qualitat dels embrions cultivats in vitro en nombre reduït podrien millorar-se amb l’addicció de factor de creixement epidèrmic, insulina, transferrina i seleni (FCE-ITS) i pel sistema de cultiu d’embrions anomenat well of well (WOW). Les propietats protectores de la melatonina enfront dels danys causats per l’estrès oxidatiu, subsegüent a les condicions de PIVE o per un estrès tèrmic durant la maduració dels ovòcits, es van avaluar en l’Experiment 4. Finalment, en l’Experiment 5 hem utilitzat ovòcits recol·lectats per OPU per a avaluar l’efecte del semen sexat en la fecundació in vitro i el posterior desenvolupament i qualitat embrionària. Els resultats de l’Experiment 1 van evidenciar que un tractament breu amb el FOb sobre ovòcits no va produir cap efecte sobre el desenvolupament embrionari fins a l’estat de blastòcit i tampoc en la qualitat atenent a la seua morfologia blastocitaria. No obstant això, l’estudi de l’expressió genètica va suggerir que el tractament amb FOb podria ser útil per a mitigar algunes de les mancances dels blastòcits produïts in vitro de pitjor qualitat. En els resultats de l’Experiment 2, observem que el període de cultiu posterior a la fecundació, especialment entre els dies 3 i 8, podria ser el més important per al desenvolupament embrionari quan es cultiven embrions individualment i/o en grups reduïts (5-10 embrions). En l’Experiment 3, l’addició del FCE-ITS va incrementar la qualitat dels embrions cultivats en grups reduïts, mentre que el cultiu d’embrions en WOW va millorar les taxes de desenvolupament significativament. En la quarta experiència (Experiment 4), l’addició de melatonina (10-4 M) a ovòcits bovins estressats per calor durant la maduració en va millorar el posterior desenvolupament a l’estat de blastòcit. No obstant això, comparat amb el control, cap de les concentracions testades (10-12, 10-9 i 10-4 M) va mostrar cap efecte quan els ovòcits van ser madurats en condicions in vitro convencionals. Pel que fa a l’Experiment 5, els ovòcits fecundats amb semen sexat van mostrar una menor taxa de divisió, encara que una semblant taxa de blastòcits, qualitat morfològica i moment de formació dels blastòcits.