Mitjançant l'establiment d'una genealogia moderna que recorre tres generacions d'arquitectes californians entre la segona meitat dels anys 20 i finals dels anys 40, des de Richard Neutra a Gordon Drake passant per Harwell Hamilton Harris, aquesta tesi aborda la manera en què aquests autors van entendre i van expressar la seva particular vinculació amb el mitjà físic i el paisatge creatiu del Sud de Califòrnia. L'anàlisi de les obres en les quals aquests arquitectes van coincidir en la seva condició de deixebles i mestres i, sobretot, la identificació dels seus cercles d'influències, permeten descriure alguns dels episodis formatius que millor expliquen els camins pels quals es van gestar i es van transmetre les tradicions modernes més originals de la regió. Harwell Hamilton Harris i Gordon Drake són dos arquitectes genuïnament californians l'obra dels quals, malgrat la seva qualitat, és pràcticament desconeguda per a la cultura arquitectònica europea. Aquesta situació és representativa de la manera en què la història de l'arquitectura moderna californiana s'ha transmès només mitjançant uns quants relats incomplets, les principals fonts dels quals han de ser examinades amb major profunditat crítica. Aquest seria el cas d'Esther McCoy, la primera historiadora d'aquest període i a qui s´acostuma a citar sense atendre la seva freqüent implicació personal en els mateixos fets que recullen els seus estudis. Harris va arribar al despatx de Neutra en 1928. Richard Neutra residia llavors en l'habitatge que Rudolph i Pauline Schindler havien construït en Kings Road, i allà ultimava el projecte d'execució de la Lovell House, l'obra a la qual major esforç de promoció va dedicar en tota la seva vida i que va confirmar la seva celebritat internacional. Poc més d'una dècada després, Gordon Drake va ser admès en l'estudi d'Harris on va col·laborar, precisament, en la vivenda que més reconeixement li va valer al seu mentor, la Weston Havens House, conclosa setmanes abans de l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial. La portada de març de 1940 de California Arts & Architecture reproduint a tota pàgina la inspirada secció transversal d'aquesta casa va constituir per a Harris un punt d'inflexió en la seva carrera, un moment que va resultar igualment decisiu per a John Entenza. Per l'arquitecte va marcar el final de la seva relació amb la revista; per l'escriptor va suposar la seva primera portada i l'inici d'una trajectòria editorial orientada a fabricar prestigi. D´altra banda, Drake va guanyar amb la seva primera obra, la seva pròpia casa a Los Angeles (1946), el primer concurs de la revista Progressive Architecture. Les fotografies que Julius Shulman va prendre d'aquella vivenda van catapultar a la fama a una jove promesa de l'arquitectura, la meteòrica carrera de la qual es va veure truncada per un accident que li va costar la vida abans de complir els 35 anys. L'interès mediàtic que va despertar el treball de tots ells brinda l'oportunitat d'explorar els mecanismes de fixació de la memòria i les polítiques editorials de l'època, també les seves estratègies publicitàries i, fins i tot, la importància concedida per alguns protagonistes d'aquestes històries creuades a l'elaboració de la seva pròpia biografia. Així mateix aquesta tesi incideix en la construcció d'afectes i relacions personals que van fer possible aquelles arquitectures. I en aquest sentit, va ser fonamental el compromís militant de Pauline Schindler qui, al llarg de la seva vida, va mobilitzar una xarxa d'arquitectes, artistes, fotògrafs, escriptors, activistes polítics, intel·lectuals i clients progressistes sense la interacció dels quals, segurament, la història de l'arquitectura californiana hauria estat una altra molt diferent.