Resum 
Pezothrips kellyanus és una nova plaga en el cultiu de cítrics des que a finals del segle XX s’observaren els primers fruits danyats per aquesta espècie en parcel·les de Nova Zelanda i Austràlia. Actualment es considera plaga ocasional en distints països d’Àfrica, Àsia i Europa. A Espanya es detectaren inicialment els danys en l’any 2007, a la comarca de La Ribera (València). Les seues poblacions van lligades a la floració dels cítrics, produint lesions als fruits acabats de quallar en alimentar-se d’ells. Posteriorment en créixer el fruit, les lesions es fan aparents principalment com a cicatrius circulars al voltant del peduncle. Amb l’objectiu general de millorar el maneig d’aquesta plaga i poder reduir la incidència dels danys produïts, hem realitzat un estudi del comportament de les seues poblacions, de la forma d’avaluar la seua abundància i dels seus enemics naturals. Degut a que és una plaga relativament nova, es plantearen també els objectius específics de descriure els immadurs i adults de P. kellyanus i de conèixer l’expansió geogràfica i les plantes hostes dadores alternatives en les plantacions de cítrics del País Valencià. L’estudi s’ha realitzat des de l’any 2008 fins el 2010 en un nombre variable de parcel·les de cítrics (4-14) totes elles situades en la comarca de La Ribera. Les metodologies emprades han estat escollides adequant-se als diferents objectius. 
S’han identificat les espècies de trips que coexisteixen amb P. kellyanus, tant en la part arbòria com al sòl de les parcel·les de cítrics estudiades. Simultàniament amb la seua expansió geogràfica, P. kellyanus ha anat desplaçant a les altres espècies de trips abans majoritàries com Frankliniella occidentallis, Thrips tabaci i Thrips major. Aquestes espècies no causen danys en els fruits cítrics de les parcel·les estudiades. S’aporta una clau dicotòmica per poder així distingir les espècies de trips que es comporten com a plagues de les que no produeixen danys en el cultiu dels cítrics. 
Pezothrips kellyanus s’ha expandit ràpidament per tota la zona citrícola del País Valencià. No obstant això, els danys importants s’observaren localitzats únicament en algunes zones concretes. Les poblacions de P. kellyanus estigueren associades a la fenologia de l’arbre cítric, de forma que les majors densitats poblacionals es trobaren coincidint amb el període de floració. No obstant, encara que en reduïdes quantitats, observàrem presència de larves i adults de P. kellyanus durant pràcticament tot l’any, desenvolupant-se sobre fruits madurs, flors no regulars de cítrics y flors d’altres espècies. 
Les poblacions de P. kellyanus es presentaren agregades en les flors i fruitets (fruits recent quallats, de xicoteta mida), sent aquest comportament més acusat en els estadis larvaris. La correlació trobada entre el percentatge de fruits.
danyats i el percentatge de fruits amb larves del trips va demostrar que aquests estadis son els més nocius. Basat en el percentatge de fruits amb larves de P. kellyanus es determinaren el llindar econòmic i el llindar econòmic ambiental, sent de 7 i 12%, respectivament. A partir d’aquests resultats, es recomana realitzar un mostreig binominal consistent en avaluar quin percentatge de 310 fruits –després de la caiguda de pètals- recol·lectats a l’atzar de més de 10 arbres que estiguen ocupats per larves de trips. S’aporta informació sobre com identificar els estadis larvaris de P. kellyanus. 
La intensitat del dany causat per aquest trips ha sigut molt variable entre anys. En els tres anys estudiats, aquestes diferències estigueren aparentment relacionades amb la temperatura durant l’hivern i la primavera, factor que va afectar també al període de floració i a la supervivència i desenvolupament de les poblacions de P. kellyanus en cítrics i altres hostes presents en les parcel·les. Malgrat la variació trobada entre anys en la quantia dels danys, l’aparició de les lesions en els fruits ha ocorregut sempre durant els períodes corresponents a 300-500 graus dies durant els tres anys mostrejats (temperatura diaria acumulada per damunt de 10,2ºC), coincidint amb la màxima abundància de larves de segon estadi. S’ha identificat un nou hoste en el que es pot reproduir P. kellyanus: la planta invasora Araujia sericifera. 
Pel que fa al control biològic, s’han identificat 15 espècies d’àcars depredadors al sòl, sent alguns d’ells molt interessants per pertànyer a famílies que han estat citades com a depredadores de trips. Els àcars depredadors més abundants han estat: Parasitus americanus, Gaeolaelaps aculeifer, Neomolgus sp. i Pachylaelaps islandicus. Trobarem una elevada correlació negativa entre la presència de P. kellyanus o els seus danys i la de l‘àcar depredador G. aculeifer. Factors com la aportació de fem al sòl o la presència de distintes espècies de plantes alteraren les poblacions dels àcars i dels trips al sòl. Per altra banda, un tractament de clorpirifos realitzat al sòl no va afectar significativament les poblacions dels àcars depredadors.