RESUM

La Directiva Marco Europea de l'Aigua (WFD en les seues sigles en anglès) és la norma legislativa més important que ha establert la Comissió Europea, en matèria d'aigües,  i constituïx un important avanç per a aconseguir una gestió sostenible de l'aigua, en els països membres, a mitjà i llarg termini. Esta norma exigeix que totes les aigües, continentals i costaneres, aconsegueixen en el 2015 un estatus bo o molt bo i indica els passos a seguir per a aconseguir-ho, per mitjà de l'establiment d'objectius ecològics i mediambientals en les mateixes. Per a concretar estos objectius, la DMA hi ha establit un sistema d'indicadors biològics (fitoplàncton, macroalgues, angiospermes marins i macroinvertebrats), hidro-morfològics i fisicoquímics que determinen la qualitat ecològica de les diferents masses d'aigua. 

Per a proporcionar una classificació ecològica de les masses d'aigua costaneres en la Comunitat València hi ha una xarxa de monitoratge costanera que analitza la biomassa de fitoplàncton, de forma indirecta a partir de la clorofil·la a. La classificació ecològica de les aigües costaneres s'ha realitzat seguint les indicacions del Grup Geogràfic d’Intercalibratge del Mediterrani (MED-GIG). En les mateixes, s'estableix la qualitat de les aigües costaneres basant-se en el valor del percentil 90 del total de mesuraments de clorofil·la a arreplegades en successives campanyes mensuals durant un període de 5 anys.

La xarxa de monitoratge es va posar en marxa a l'agost del 2005 i l'estudi es turó a l'agost del 2008, i per tant es manegen dades històriques de tres anys.  Les classificacions ecològiques obtingudes amb estes dades són encara provisionals, ja que la DMA exigeix un període de 5 anys per a obtindre una classificació.
S'ha considerat la possibilitat de reduir el nombre de campanyes realitzades al llarg de l'any i la possibilitat de reduir el nombre d'estacions revisades en cada campanya i que conseqüències porta esta reducció per estat ecològic.

 Els resultats de l'estudi explorador per a la reducció temporal, mostren que una reducció no controlada en el nombre de campanyes realitzades al llarg de l'any en les aigües costaneres valencianes, pot produir alteracions impredictibles en la seua classificació ecològica. Un estudi conjunt de les sèries pluviomètriques, d'onatge, salinitat i clorofil·la a, per als tres climes marítims presentes en les aigües costaneres valencianes, ha permès observar que l'equilibri tròfic dels ecosistemes, en esta zona, depèn tant de la influència antropogènica com de factors mediambientals determinats per l'estacionalitat i irregularitat del clima. Basant-se en això, s'han definit tres tipus d'ecosistemes de masses d'aigües costaneres: estable, inestable i intermedi. L'estudi particularitzat de cada tipus indica que hi ha la possibilitat de reduir la freqüència del monitoratge per als sistemes estables i inestables; encara que es recomana únicament per a ecosistemes estables.

Els resultats de l'estudi comparatiu del valor del percentil 90 mostral, per a la reducció espacial han proporcionat resultats prometedors, ja que en la major part de les masses d'aigua analitzades existia la possibilitat de realitzar diferents reduccions en el nombre d'estacions visitades en cada campanya, sense que això comporte importants alteracions en el valor del percentil, i, conseqüentment, en la classificació ecològica de la qualitat de les aigües costaneres.

Evidentment, la identificació de les estacions de mostratge que haurien de ser incloses en la campanya de mostratge, no podia realitzar-se únicament basant-se en la simple desviació entre els percentils 90, ja que qualsevol variació en les dades podria emportar-nos a conseqüències contradictòries. És per això que s'han estudiat, les característiques que haurien de reunir les estacions analitzades perquè la desviació del percentil 90 de les dades arreplegades no es desviés significativament del percentil 90 corresponent a la mostra completa. El problema de la selecció d'estacions, ha sigut abordat des de la perspectiva d'un problema de concordança entre observadors. S'han identificat les diferents combinacions de les estacions de mostratge d'una massa d'aigua, com a diferents observadors  que mesuren la concentració de clorofil·la a en la zona, en les diferents campanyes. S'ha considerat com a observador de referència a l'observador que inclou totes les estacions disponibles en la massa d'aigua i s'han localitzat els observadors que presentaven una major concordança amb l'observador de referència. 

Atès que l'equilibri ecològic en les masses d'aigua costaneres està subjecte a una forta inestabilitat, i les conclusions d'estudi podrien perdre validesa si es produeixen importants alteracions en la zona; s'han estimat, addicionalment, a fi de detectar possibles canvis en les estacions de mostratge no inspeccionades, models de regressió que permeten obtindre estimacions mensuals de les concentracions de clorofil·la a, en les estacions no revisades, a partir dels mesuraments obtinguts en les estacions revisades. La realització de revisions puntuals en estes estacions i la comparació entre valors virtuals i observats seria un comprovant que no hi ha alteracions importants en la massa d'aigua.