RESUM.

      Valorant que Sean Scully (1945), és una de les figures més representatives de la pintura abstracta dels nostres dies. Ha de tenir-se en compte que aquesta tesi doctoral és el primer estudi monogràfic que s'ha realitzat a Espanya sobre artista. Solament apareix nomenat en algunes tesis panoràmiques sobre la nova abstracció dels anys vuitanta, com un dels pintors que van formar part d'aquest moviment. La seua presència en el nostre país resulta altament significativa, no només per tenir un estudi a Barcelona, sinó també perquè ha mantingut una continuïtat expositiva en diverses ciutats espanyoles. Tot això posa en relleu la conveniència del present projecte en el context acadèmic dels estudis d'arts visuals. 
      En general podem dir que la seua pintura és abstracta, amb una estructura formal composta per rectangles, quadrats, i línies verticals i horitzontals, que al costat del tractament del color mitjançant l'ús de complementaris, freds i càlids, i les diferents teixidures resultants de la disposició de múltiples capes de pintura sobre el llenç, confereix a les obres una plasticitat que reconcilia l'ordre i l'emoció. El pintor es veu a sí mateix i a la seua obra dins d'una pràctica específica i apunta més que gens a una determinada actitud, que informa de la seua labor artística. És obvi que la seua obra culta i expressiva deriva cap a un llenguatge abstracte que posseeix una rigorosa estructura, i un humanisme que desemboca en una pintura accessible i profunda alhora.  
      En la primera part d'aquesta investigació s'analitzen els antecedents pictòrics pel que fa a la seua obra, els orígens i influències amb diversos artistes que formen part de la tradició abstracta, des de principis del segle XX fins als anys vuitanta. En la segona part s'estudien els principis compositius de les seues pintures, des de la dècada dels setanta fins a l'actualitat, així com una recopilació d'artistes contemporanis relacionats amb l'obra de Scully. La tercera part tracta de la dimensió humanística que l'artista aporta amb la seua pintura a diferents qüestions com la geometria i les tècniques pictòriques, on podem trobar un estudi del color, mitjançant una anàlisi de la taujana cromàtica, així com els diferents suports i formats utilitzats en les seues obres; també s'al·ludeix a les aquarel·les, els pastissos, i el gravat, ja que són una part important dins del seu desenvolupament artístic, al igual que la fotografia i els títols. Així la dimensió humanística es equiparable a la dimensió tècnica. 
      Finalment s'arrepleguen dues entrevistes, una personal realitzada al Institut Valencià d’Art Modern al 2004, i altra inédita a Espanya, realitzada per Journal of Contemporary Art, al 1998. A mes de la catalogació de totes les seues obres ordenada per anys.