RESUM DE LA TESI. El cos humà ha estat, des de sempre, objecte d´estudi i ha estat usat com a expressió per els artistas en eixe continu redescobriment del mateix vist envers de les seves diverses pràctiques i representacions; de la seva bellessa seductora, de la seva carnalitat, de la seva mortalitat, de la seva agresivitat… A un contexte com l´actual on el terme d´art es dilueix cada volta més, l´artista/creatiu es centra al cos transformant-lo en el seu "camp de batalla" per a plasmar les transgresions dels convencionalismes que giren voltant la enfermetat, la mort, la sexualitat o la violència; Així com també, en un "park d´atraccions" per als sentits, intensificant emocions per produccions artificioses lligades a l´espectacle mediàtic mitjançant un cos que transcendeix dels seus límits i que ha provocat la expansió de la imaginació col.lectiva envers d´una sèrie de nous mites que els mitjans de masses s´han encarregat d´expandir. Les diverses concepcions que giren al voltant de allò que es coneix com "corporal" durant aquestos anys, s´han vist potenciades a altres espais fora d´àmbits tan elitistes com son l´art, la filosofia, la sociologia o la medicina; espais oberts que es nodreixen de tota mena de cultures, teories, lleis i representacions, per-a crear les seves pròpies, les quals es fonamenten al qüestionament i al replantejament de les anteriors. La cultura de l´espectacle treta dels mitjans de masses mitjançant les tecnologies, canals i processos que son al seu servici, han suposat un atractiu espai per les noves projeccions del cos que s´alimenta de les diverses problemàtiques i inquietuds de l´èsser humà (com a individu i com a societat) per mostrar altres realitats corporals que qüestionen anteriors conceptes i creences plasmades en noves mitologies i figuracions que deixen pas tant a nous models de bellesa exhibits com pura suggestió a un públic consumidor, com a nous terrors trets dels diversos estats de crisi representats a un cos cada volta més desnaturalitzat i en constant crisi redefinitòria. Per tant, aquesta situació pren el cos com una entitat apocalíptica abocada a l´extinció i que pot ser manipulat, comercialitzat o desfet. No obstant, també el converteix a metáfora d´alguna cosa tan il.limitada i canviant que es rebel.la com un territori sublim i addictiu que no coneix límits a la seva materialitat, la seva renovació, el seu plaer i la seva perversitat.