Instrumentació de les polítiques agràries i mediambientals per aconseguir la sostenibilitat. El problema de l’aigua a la Regió de Múrcia
L’objectiu principal d’aquest treball és comprovar que, malgrat existeixen diverses interaccions entre les polítiques de l’aigua, agràries, mediambientals i sectorials, existeixen factors o elements comuns que afecten l’efectivitat de la implantació de les mateixes i, per tant, l’impacte en l’objectiu d’estalviar aigua. Concretament, factors sociodemogràfics que incideixen l’actitud cap a la implantació dels programes i la pròpia actitud d’estalviar aigua.
Per això, s’observa l’evolució del concepte de sostenibilitat i la seua incorporació a les diferents polítiques, especialment a l’agrària, així com a la seua concreció en l’ús d’instruments econòmics i de regulació. S’estudien els factors determinants de l’èxit o fracàs de les mesures i les variables que condicionen l’estructura futura dels programes agraris i agroambientals amb especial repercussió a la lluita contra la desertificació i la sequera. 
Entre les polítiques i instruments propis de l’aigua, les mesures de lluita contra els impactes de la sequera són d’espacial importància en el Llevant espanyol. 
Els principals sectors que competeixen per l’aigua són l’agricultura i el consum domèstic, però existeix una clara prioritat en vers al la segona opció a l’hora de repartir el recurs quan es escàs. Per aquest motiu, resulta interessant aprofundir en els factors que condicionen la forma d’ús del recurs per ús domèstic i observar el comportament de conservació de les unitats familiars.