Resum


Hui resulta més complex que mai abordar el tema dels fàrmacs antiarítmics per 
l'aparició de diferents estudis on s'ha comprovat l'acció proarítmica d'este tipus de 
fàrmacs. Estos resultats van obligar a un replantejament en la terapèutica antiarítmica. 

Per tal motiu, com a objectiu principal d'esta tesi es va plantejar la realització d'un 
model matemàtic capaç de simular l'acció de la lidocaína, per a determinar les raons de 
l'acció proarítmica d'este fàrmac quan és administrat davall condicions patològiques 
com la isquèmia. 

En este treball es va plantejar i va validar el model de l'efecte de la lidocaína, on com a 
aportació original es va aconseguir modelizar l'efecte de la dependència del pH a través 
de la utilització dels algoritmes genètics per a l'ajust de les constants d'associació i 
dissociació de les equacions diferencials. D'esta forma,  este  model ens proporciona una 
ferramenta útil a l'hora d'estudiar l'efecte del fàrmac en diferents patologies.

Com resultats es va observar que la lidocaína va reduir paràmetres com el corrent de 
sodi, la derivada màxima del potencial d'acció, la a velocida de conducció. Estos efectes 
van ser augmentats quan la freqüència d'estimulació i el valor de pH van ser disminuïts. 
Addicionalment, es va mostrar com el període refractari es va incrementar 
significativament només per a altes freqüències d'estimulació i concentració del fàrmac. 
A l'estudiar l'efecte del fàrmac baix condicions d'isquèmia aguda, es va observar com la 
vulnerabilitat a reentrades es va incrementar a mesura que s'augmentava la concentració 
del fàrmac, proporcionant un efecte proarítmic de la lidocaína baix estes condicions. 
Este efecte és atribuït a la reducció de la a velocida de conducció en les diferents zones 
del teixit isquèmico ocasionat per la lidocaína. Així mateix es va estudiar l'acció de la 
lidocaína en combinació amb fàrmacs antiarítmics classe III, ja que clínicament se esta 
emprant esta tècnica per al tractament d'arítmies. Els nostres resultats suggeriren que 
baix condicions d'isquèmia regional aguda l'acció combinada del bloqueig de la IKr i la 
lidocaína disminuïx la vulnerabilitat a reentrades. No obstant això, els nostres resultats 
van demostrar com la lidocaína presenta una acció proarítmica baix condicions 
d'isquèmia aguda.

En conclusió, la lidocaína té un efecte proarítmic ja que facilita l'aparició de reentrades 
estables, baix condicions d'isquèmia aguda. Si bé, la lidocaína tendix a convertir 
situacions de bloqueig unidireccional en bloqueig bidireccional, dificultant la ruptura 
dels circuits reentrants i l'aparició de múltiples fronts d'activació. Este comportament li 
conferix un caràcter antiarítmic.