Durant l'última dècada s'ha produit una enorme popularització de les xarxes cel·lulars, sent fins i tot molt superior a les previsions inicials més optimistes. L'interés que ha despertat entre els usuaris ha provocat que siga en la actualitat el sector de les telecomunicacions més profitós per als operadors. Encara que la quantitat de usuaris no es preveu que augmente al mateix ritme a que ho ha fet fins ara, perquè el nombre de línies mòbils es superior al d'habitants en molts països, existix tota una sèrie de nous desafiaments per als operadors per a poder oferir serveis atractius i competitius als usuaris. Aquests nous serveis es preveu que demanden així mateix una major quantitat de recursos. Per al món de la investigació, això suposa la necessitat de desenvolupar mecanismes cada vegada més eficients i complexos que gestionen el recursos adequadament per garantir uns certs requisits de qualitat de servei. Tradicionalment, per al disseny d'aquestos mecanismes de gestió de recursos s'ha partit de las propostes realitzades per a xarxes fixes. No obstant això, les xarxes cel·lulars introdueixen nous reptes per l'escassesa de l'espectre radioelèctric, l'aleatorietat de la propagació i la mobilitat dels terminals.

La present tesi doctoral pren com a marc de treball les xarxes cel·lulars que implementen polítiques de control d'admissió. De forma més concreta, en la primera part de la tesi doctoral s'han desenvolupat models analítics que permeten estudiar l'impacte del accessos repetitius que es produeixen en un sistema quan el controlador d'admissió decideix bloquejar una petició d'accés al sistema. Aquesta contribució es realitza en dos aspectes: el desenvolupament de tècniques de resolució de sistemes amb reintents i l'aplicació d'eixes tècniques a models de xarxes cel·lulars a fi de comprendre l'impacte que els reintents tenen en elles. La segona part de la tesi doctoral està enfocada al disseny de polítiques òptimes de control d'admissió de sessions. Donat que en les xarxes cel·lulars actuals és posible estimar el comportament futur dels terminals a partir d'informació com la seua posició, velocitat, comportament històric, situació a un mapa de carreteres... s'ha incorporat eixa informació predictiva en el procés d'optimizació del control d'admissió.