EVOLUCIÓ DE LA RESISTENCIA DEL FORMIGÓ D´OBRA. MÉTODES DE PREDICCIÓ A PARTIR DEL´S ENSAYOS DE CONTROL DE LA CONFORMITAT DEL FORMIGÓ.
RESUM
        L'última dècada ha suposat una fita pel que fa a l'ocupació i desenvolupament del formigó a Espanya, en particular a la Comunitat Valenciana. Això en gran part no només es deu a l'augment de la producció sinó al desenvolupament de les Instruccions que regulen el control del formigó, ja que en els últims anys han sigut tres Manuals els que s'han publicat (EH-91, EHE-98 i EHE-08).
        Les consideracions econòmiques i el gran increment de la construcció d'edificis de formigó han suposat la recerca de terminis de construcció més curts. Això ha originat la necessitat de modificar o crear nous mètodes de càlcul del període de descintrat que reflecteixen l'evolució dels formigons actuals. La present tesi doctoral és el fruit d'aquesta imperativa necessitat.
        Per tant, amb base en les dades de resistència a compressió obtinguts en més de 67.700 provetes de formigó preparat d'obra a la Província de València, durant el període de temps de 1997 a 2011, s'ha desenvolupat un nou mètode de càlcul del període de descimbrat i s'ha ajustat un altre. Al mateix temps s'han analitzat i comparat els diferents mètodes del període de descimbrat, així com de càlcul dels coeficients de càrrega en l'estructura de formigó.
        Aquesta investigació també ha permès conèixer l’influencia de paràmetres com ara el tipus de ciment, relació aigua/ciment, temperatura, temps de conservació de les provetes en obra, contingut de ciment, addicions, additius i consistència en l'evolució de la resistència del formigó preparat d'obra.