Aquest treball de recerca estudia la influència de la llengüeta de l’oboè (estil de
rebaixat, motle, grossària) en l’acústica i percepció del so obtingut i en la propiocepció
instrumental dels oboistes a l’hora d’interpretar. Així doncs, es fabriquen 18 llengüetes
amb un disseny factorial de 3 estils de rebaixat (fr=francès, ge=alemany, us=americà), 3
motles i 2 grossàries. Deu oboistes professionals, amb el mateix oboè, graven cinc
exercicis amb un micròfon de rodalia i avaluen propioceptivament 19 criteris (escala d’1 a
7) per a cadascuna de les llengüetes després de cada exercici.
Les mesures acústiques sobre les 1900 mostres obtingudes mostren una influència
de l’estil de rebaixat en l’afinació (p<,001; η2=,72; ge més aguda), l’estabilitat d’afinació
(p<,001; η2=,04; fr més inestable), la intensitat (p<,001; η2=,09; fr menor intensitat), el
centre de gravetat espectral (p<,001; η2=,14; fr menor riquesa espectral) i l’armonicitat
(p<,001; η2=,02; fr menor armonicitat). El motle i grossària donen resultats significatius
però marginals.
Per a estudiar les diferències de timbre, dèneu músics realitzaren una classificació
holística sobre un conjunt de 19 notes do5 (1 oboista, 3 rebaixats, 3 motles i 2 grossàries) i
un altre de 20 notes do5 (5 oboistes, 3 rebaixats, 2 grossàries). No apareixen diferències
significatives per estil de rebaixat, motle ni grossària. Sols existeixen diferències per
intèrprets per al segon conjunt (p<,01), corroborant un estudi previ que no destacava
diferències de timbre per estil de rebaixat.
Les respostes propioceptives obtenen diferències significatives per a: l’avaluació de
flexibilitat (p<,001; η2=,45; fr major), timbre (p<,001; η2=,23; ge millor), rigidesa (p<,001;
η2=,18; fr menor), equilibri (p<,01; η2=,15; us pitjor) i avaluació global sense el motle 168
(p<,01; η2=,15; us pitjor). El rebaixat francès genera més facilitat per a l’arpegi (p<,001;
η2=,36), diminuendo (p<,001; η2=30,) i legato (p<,001; η2=,54). L’americà obté pitjor
qualitat de so per a l’arpegi (p<,01; η2=,13), diminuendo (p<,01; η2=,15) i legato (p<,01;
η2=,14), i l’alemany millor per al fortissimo (p=,001; η2=,17). El concordament de
respostes és molt alt en els intèrprets (α>,8 en la facilitat i α>,7 en la resta).
Sis oboistes avaluaren la qualitat de so i d’execució de 54 exercicis diminuendo
gravats per ells mateix, per un intèrpret d’escola francesa i altre d’escola alemanya.
Apareix un gran concordament de respostes (α>,8 en la qualitat d’execució) però no hi ha
diferències significatives de percepció auditiva de la qualitat del so i l’execució, excepte en
alguns casos puntuals. La comparació per a un mateix oboista de la seua avaluació
propioceptiva respecte a la seua avaluació auditiva mostra que no existeix correlació en les
respostes de qualitat de so (r=,08) i que la qualitat del so avaluada auditivament està més
lligada a paràmetres acústics (R2=,60) que la que s’avalua quan s’interpreta (R2=,10),
suggerint que la percepció sonora de l’oboista està molt influenciada por la seua
propiocepció muscular/vibrotàctil.
El rebaixat influeix significativament en la propiocepció de l’intèrpret, però no en
la qualitat del so obtingut. Els oboistes concorden en la valoració propioceptiva de les
llengüetes.