RESUM

El reg és una pràctica que s'utilitza en àrees amb dèficit d'aigua per a incrementar la producció agrícola i ramadera. No obstant això, un maneig inadequat del reg pot causar deterioracions de la fertilitat química i, especialment, física dels sòls. Totes les aigües de reg, superficials o subterrànies, contenen en major o menor mesura sals solubles, sodi, clor i altres elements. S'espera que els problemes associats a sòls salins i sòdics s'incrementen en el futur a causa de l'empobriment de la qualitat de les aigües de reg, com a conseqüència de l'ús de les que són de bona qualitat per al consum humà. La irrigació amb aigües de qualitat pobra origina alteracions negatives en les propietats físiques i químiques i, en conseqüència, redueix el creixement de les plantes. Un elevat PSI (percentatge de sodi d'intercanvi) condueix a un reordenament porós: els microporus augmenten, amb les conseqüències que això té per a la circulació de l'aigua i els gasos, a més de les impedàncies mecàniques derivades de la pèrdua d'estructura. 
L'estudi mecànic del sòl agrícola suposa diversos problemes, essencialment a causa de la naturalesa de sistema polifàsic, insaturat, granular, porós i generalment cohesiu que té aquest. La mecànica de l'estat crític proporciona una teoria que té com a objectiu principal relacionar les càrregues o tensions a què se sotmet un sòl amb els canvis en l'espai porós. 
Las màquines de tall tangencial tenen un ús ben ampli per a l'estudi de les propietats dels sòls agrícoles. El principal avantatge d'aquest tipus d'equipament és que es pot utilitzar tant per al tall com per a la compressió de les mostres. A més, el mesurament de l'esforç de tall i el desplaçament horitzontal i vertical en fan un assaig molt complet l'ús del qual és totalment compatible amb l'obtenció d'importants paràmetres de la mecànica del sòl a través de la teoria de l'estat crític i la llei de Coulomb. 
L'objectiu general del present treball és contribuir al coneixement del perjudici ocasionat a les propietats mecàniques dels sòls agrícoles pels canvis químics que comporta el reg amb aigües enriquides amb sodi. Les hipòtesis plantejades per a aconseguir aquest objectiu van ser: 1) el sodi disminueix la vulnerabilitat a la compressió dels sòls; 2) el sodi augmenta la resistència al trencament dels agregats independentment de la grandària; i 3) l'alteració química del sòl provoca desplaçaments en les línies de Coulomb i estat crític. 
Es van utilitzar mostres reconstituïdes al laboratori de tres sòls (Cardone, Ozzano i Cadriano) provinents de diferents localitats d'Itàlia. Aquests sòls van ser sotmesos a tractaments de sodificació artificial, simulant els efectes d'una irrigació amb aigua amb diferents continguts de sals de sodi. Com a resultat d'aquests procediments es van obtenir 2 tractaments de cada sòl anomenats A i B, la diferència fonamental entre els quals va ser el major contingut de Na+ en el complex d'intercanvi d’A respecte a B. El sòl Cadriano va ser avaluat mitjançant l'ús del Brazilian test, mentre que Cardone i Ozzano van ser sotmesos a proves de compressió i tall. A més, sobre Ozzano es van realitzar proves de resistència al trencament d'agregats individuals. Els resultats obtinguts sobre el sòl Cadriano no van presentar diferències significatives entre tractaments quant a la tensió de compactació, ni tampoc pel que fa a la resistència al trencament. Respecte a les proves dutes a terme amb agregats individuals d'Ozzano, es va observar que els agregats de majors dimensions van tenir menor resistència al trencament que aquells de dimensions menors, i també que els agregats del tractament A van presentar major resistència al trencament que els de B. En les proves de compressió i tall es va observar que un dels paràmetres més modificats per la presència de sodi fou el volum específic (o el paràmetre invers d’aquest, la densitat aparent), i que el tractament A presentava valors inferiors de porositat i un pendent menys accentuat de la línia de compressió, cosa que demostrava la menor vulnerabilitat d’aquest tractament a la compressió. Respecte als paràmetres de Coulomb, el tractament A va presentar en general valors de resistència al tall superiors i valors de cohesió més alts, mentre que l'angle de fregament intern no va variar significativament respecte al tractament B. En termes d'operacions de camp, els resultats obtinguts en aquesta tesi poden explicar l'augment del requeriment energètic en les operacions de conreu sobre sòls amb RAS (relació d'adsorció de sodi) alta. En l'àmbit de la teoria de l'estat crític, el tractament A presenta una regió subcrítica reduïda respecte a B, cosa que hi conferiria una major tendència expansiva durant el tall. No obstant això, aquesta major tendència a l'expansió es donaria solament en termes relatius, atès que difícilment pot aconseguir valors de porositat com els d'un sòl menys sodificat a paritat de tensió normal. Es conclou que els sòls afectats per l'ús d'aigua de reg amb altes concentracions de sodi posseeixen agregats més tenaços amb major resistència al trencament i menor vulnerabilitat a la compressió. Així mateix, els sòls afectats pel sodi presenten un increment de la resistència al tall, dels valors de cohesió i de la regió supercrítica, la qual cosa els conferiria una major capacitat expansiva relativa durant el tall.