RESUM

En aquest treball s'ha analitzat el comportament dels materials plàstics enfront de la degradació tèrmica.
Els termoplàstics estan sotmesos a processos de transformació que impliquen l'escalfament del material que pot ser l'origen de la seva degradació i la consegüent modificació de les seves propietats.
En alguns materials tenim un ampli marge de maniobra entre la temperatura de transformació i la degradació, però en altres casos aquest marge s'estreta. En casos com aquests és necessari l’ utilització d’estabilitzants tèrmics, i el coneixement del mecanisme de degradació ens permetrà dissenyar els estabilitzants més adequats.
Per a conèixer aquests mecanismes de degradació, s'ha emprat anàlisi cinètics no isoterms, que presenten certs avantatges sobre l'anàlisi isoterm. S'han utilitzat mètodes no isoterms basats en programes de temperatura lineal. Això permet la determinació de paràmetres cinètics i com a conseqüència es pot establir la cinètica en un ampli interval de temperatures. D'aquesta manera ha estat possible l’obtenció duna gran quantitat d'informació pràctica d'una mostra simple, com per exemple la temperatura de màxima descomposició.
S'ha aplicat diversos mètodes, anomenats clàssics, a diversos materials (elastòmers, poli (propilè), poli (carbonat), poli (clorur de vinil) i acrilonitril-butadiè-estirè) per estudiar la seva degradació, però aquests mètodes presenten certs inconvenients en la seva utilització:
- Aquests mètodes no s'ajusten del tot bé al procés de degradació que pateix el material i no són models fiables a seguir.
- Un altre inconvenient és que per a l'obtenció de bones resolucions es requereix normalment de velocitats d'escalfament baixes, el que pot arribar a fer excessivament llargs els experiments.
Per a resoldre aquest problema, s'ha proposat l’ utilització d'un nou mètode d'anàlisi tèrmic que millora la resolució de manera que augmenta la capacitat de l'equip mentre es redueix el temps requerit per als experiments.
Després dels bons resultats obtinguts amb els materials estudiats, es va aplicar aquest nou model en l'anàlisi d'altres materials: el etilen-vinil-acetat (EVA), per confirmar la seva eficàcia.
En primer lloc es va estudiar la influència del pes de la mostra en el resultat d'aplicació del mètode. En segon lloc es van obtindre els paràmetres cinètics com a resultat d'aplicar el model matemàtic tant a dades isotermes com a dinàmiques. Finalment es va determinar la temperatura d'inici de degradació del material.
Del treball realitzat es pot concloure que el pes de la mostra no influeix en l'estudi, excepte quan es treballa amb baixos pesos inicials on si existeix una forta dependència amb els paràmetres cinètics.
Els paràmetres cinètics obtinguts mitjançant l'aplicació del nou mètode d'anàlisi proposat mostren una bona linealitat, i s'observa que l'ajust és bo en un interval que abasta pràcticament tot el procés.
Per a finalitzar, cal tenir en compte que mitjançant l'ús d'aquest nou mètode no s'utilitza cap valor de la pròpia corba per a predir el seu comportament, a diferència dels mètodes clàssics.