Els sistemes replicats són una branca dels sistemes distribuïts que tenen per
objectiu obtenir sistemes informàtics altament disponibles, tolerants a
fallades i amb alts rendiments. Una de les últimes tendències en les técniques
de replicació, gestionats per protocols de replicació, és fer ús de Sistemes de
Comunicació a Grups i més especialment de la primitiva de comunicació difusió
atòmica per obtenir protocols de replicació eficients.

Un aspecte important en aquests sistemes consisteix en com gestionen la
desconnexió de nodes --que degrada el seu servei-- i la connexió/reconnexió de
nodes per mantenir el seu suport original.  Aquesta tasca es delegada en els
sistemes replicats al protocol de recuperació.  Com treballa aquest depén
especialment del model de fallades adoptat.  Un model comunment utilitzat per
sistemes amb gran estat és el de fallada-recuperació amb amnèsia parcial ja que
proporciona periodes de recuperació curts. Però, l'assumpció d'aquest model
implica l'aparició de diversos problemes.  Molts d'aquests nous problemes ja
han sigut solventats en la literatura: gestió de vistes, abortament de les
transaccions locals iniciades en el node fallat --quan es parla de sistemes
transaccionals--, o per exemple la reinclusió de nodes en el sistema replicat.
Tot i aixó, hi ha un problema associat a l'assumpció d'aquest model que no ha
sigut considerat completament: el fenomen de l'amnèsia.  Fenomen que pot donar
lloc a inconsistències si no és gestionat correctament.

Aquest treball presenta aquest problema d'inconsistència d'estat degut a
l'amnèsia i el formalitza, definint les propietats que es deuen complir per
evitar aquest problema i es presenten possibles solucions. A més a més, també
es presenta i formalitza un problema d'inconsistència --degut a l'amnèsia-- que
apareix sota una seqüencia específica d'esdeveniments tolerada per la condició
de progrés majoritària que implicaria parar el sistema, proposant també les
propietats per evitar el problema i plantejant solucions. Com a conseqüència es
proposa una forma alternativa de condició de progrés majoritària.  Després es
defineix més acuradament una de les solucions --que consisteix en persistir els
missatges de forma atòmica en el procés d'entrega-- i s'estudia el seu
comportament baix diferents configuracions dels sistemes replicats.  Finalment,
s'inclou un estudi del sobrecost introduït per la utilització de la solució
general plantejada, demostrant-se que si la memòria és suficientment ràpida
aquest és assumible.