RESUMEN EN VALENCIANO
                                                                                                                    
En 1989, docents de la Facultat de Ciències Agràries de la Universitat Nacional de Lomas de Zamora (UNLZ),  van descobrir una població assilvestrada de bovins Criolls purs en el Parc Nacional Els Glaceres (50e 20' Latitud Sud i 72e 18'  de Longitud Oest), en el SO de la Patagònia argentina el nombre dels quals s’estima en 1000 exemplars i que és va denominar “Patagónic” (PAT). En aquell moment, l'únic reservori genètic de bovins Criolls argentins reconegut per l'Associació de Criadors i l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA), es trobava en el nord-oest argentí (NOA) amb una població estimada de 200.000 caps. Ambdós poblacions han tingut un origen comú (els bovins que van introduir els colonitzadors espanyols), però han tingut una distinta experiència evolutiva i viuen en ambients completament diferents, ja que mentres els PAT habiten des de fa 250 anys en una zona freda, els NOA s'han desenvolupat en una zona subtropical. L'objectiu d'este treball ha sigut caracteritzar morfològicament i genèticament el boví Crioll d'origen patagónic (PAT), comparant-ho amb el del NOA. Per a la caracterització morfològica s'ha utilitzat una mostra de 259 bovins adults distribuïts de la forma següent: Femelles NOA (NH=80), Mascles NOA (NM=33), Femelles PAT (PH=115) i Mascles PAT (PM=31). S'han descrit els pelatges i s'han mesurat tretze variables zoométriques (sis del cap i set del tronc), que han sigut ajustades per edat segons el sexe. Les mesures registrades han sigut: Ample de Cap (AC), Llarg de Cap (LC), Ample d'Orella (AO), Llarg d'Orella (EL), Base de la Banya (BC), Grandària de la Banya (TC), Perímetre Toràcic (PT), Llarg del Cos (LT), Alçada a la Creu (ACr), Alçada a la Gropa (AG), Ample anterior de la Gropa (AAG), Ample posterior de la Gropa (APG) i Llarg de la Gropa (LG). Amb estes mesures s'han construït cinc índexs zoométrics: Índex Cefàlic (ICEF), Índex Corporal Lateral (ICL), Índex Corporal  (IC), Índex d'Anamorfosi (IA) i Índex Pelvià (IPE). Per a  l'anàlisi de  les  dades morfològiques s'ha utilitzat el programa informàtic SAS. La caracterització genètica s'ha realitzat analitzant 36 animals PAT i 45 NOA amb 27 marcadors microsatèl·lits recomanats per FAO per a estudis de biodiversitat bovina (BM8125, BM1314, BM1818, CSSM66, ETH10, INRA32, MM12, TGLA122, BM2113, CRSM60, ETH185, HAUT27, HEL13, HEL9, ILSTS06, INRA23, INRA37, INRA63, SPS115, TGLA227, BM1824, ETH225, ETH3, HAUT24, ILSTS11, INRA35 i TGLA53). Per als estudis de diferenciació i distància genètica s'han utilitzat com a referència altres huit races bovines: Pajuna (PAJ=43),  Palmera (PAL=40), Canària (CAN=40), Florejada en Roig (BCOL=44), Florejada en Negre (BNEG=40), Marismeña (MAR=32),  Holstein (HOL=28) i Hereford (HER=25). Per a l'anàlisi de les dades genètiques, s'han utilitzat diversos mètodes i programes estadístics: GENEPOP versió 3.1c,  GENETIX V. 4.05,  MICROSATELLITE TOOLKIT  MS Excel,  POPULATIONS 1.2.28 i STRUCTURE v.2.1. Per a   les  dades morfològiques es va utilitzar el programa SAS. Els resultats de la comparació morfològica qualitativa van mostrar diferències estadístiques altament significatives en les freqüències dels colors de capa majoritaris (Esquerp i Roig) i de la pigmentació entre PAT i NOA. Quant a les característiques zoométricas, els Criolls PAT en general han resultat mes xicotets, longilinis i de major variabilitat que els Criolls del NOA que presenten majors dimensions i major uniformitat. El dimorfisme sexual és marcat en ambdós poblacions, encara que un poc mes en els Criolls del NOA. La variabilitat genètica observada en PAT ha resultat moderada (Na = 5.04; Ho =0.5795), i menor que en NOA (Na = 5.93; Ho = 0.6663). De les 179 variants alélicas totals trobades, PAT i NOA no compartixen el 35 % d'elles. El Crioll PAT ha presentat major homozigosis que el NOA (FIS multilocus PAT = 0.06579  i NOA =-0.00913). El Fst Multilocus (0.1175) trobat mostra una diferenciació genètica de moderada a alta entre els Criolls PAT i  els del NOA. L'Anàlisi Factorial de Correspondències Múltiples ha agrupat els individus d'ambdós poblacions en dos clusters totalment separats pel primer eix factorial. En l'estudi de l'estructura de les poblacions, l'assignació d'individus a 2 clusters, el 97 % dels PAT s'ha agrupat en un Cluster i el 97 % del NOA en l'altre. Quan l'assignació s'ha realitzat considerant 3 i 4 clusters s'ha observat que els PAT han mantingut la seua homogeneïtat, mentres que els NOA s'han mostrat més heterogenis. En els estudis de distància genètica la raça més distant de PAT ha sigut HER, mentres que la raça més distant de NOA ha sigut PAL. La distància genètica entre PAT-NOA, ha sigut semblant a l'existent entre el PAT i altres races bovines pures (PAT-BCOL, PAT-CAN-CA i PAT- HOL). La diferenciació genètica observada entre PAT i NOA reflexa i explica el procés històric i la distinta evolució que han patit ambdós poblacions. L'origen pampeà del PAT, el seu aïllament reproductiu i la permanència durant més de vint generacions en un clima fred va afavorir la diferenciació genètica amb el Crioll del NOA que ha romàs en climes subtropicals. Si bé és difícil determinar el límit per a catalogar els PAT com una varietat dins de la raça i inclús com una raça independent, tenint en compte els criteris internacionals actuals, se suggerix en tot cas, mantindre registres genealògics separats per a assegurar la conservació de la major diversitat genètica possible.