El present treball té com objectiu conèixer la influència d'alguns factors  agrícoles y tecnològics sobre la qualitat dels vins negres de la varietat (Vitis vinifera L.) Bobal en les condicions de cultiu tradicionals de les vinyes situades a Requena. Totes les experiències s'han dut a terme en el camp i celler experimental de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena (Diputació de València).

	L'excés de vigor allarga el cicle fenològic de la vinya, augmenta la velocitat de creixement i el pes de fusta de poda. Per contra l'estrès hídric redueix la fotosintesis, afavoreix la parada de creixement, limita la grandària de les baies i estimula la sintesi de composts fenòlics. Un dèficit hídric moderat pot ser favorable al potencial enologic de les varietats tintes. Per conèixer el règim hídric de la varietat, s'ha mesurat el potencial hídric  durant els anys 2003 i 2004, intentant buscar possibles diferències respecte a altres varietats com Syrah, Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Chardonnay i Parellada, conreades en el seu mateix entorn. No es van trobar diferències siginificativas en el potencial hídric foliar de base (?b) per a cap d'elles. El potencial hídric a mitjan dia (?md) indica diferències per a l'any 2003, i és siginificativo el fet que la varietat Bobal tingui el potencial menys negatiu durant els dos anys d'estudi.

	 La major part dels vins de la varietat Bobal sempre s'han caracteritzat pel seu baix grau alcohòlic, alta acidesa, intens color i la rusticitat dels seus tanins. Si s'atén altres paràmetres diferents del contingut en sucres i de l'acidesa el moment òptim de verema sempre a supòsit una de les tasques més dificils d'establir als vins de qualitat. Per això, en aquest treball s'han realitzat veremes amb diferents estats de maduresa, intentant determinar el millor moment per realitzar-la. Conjuntament es va analitzar la maduresa fenòlica dels raïms per poder establir possibles relacions raïm-vi. Per optimitzar l'extracció de polifenols i el potencial varietal de Bobal es va sotmetre el raïm a la tècnica de maceració prefermentativa en fred, paral·lelament es van realitzar vinficacions amb diferents temps de maceració.

	Els raïms més madurs van donar vins amb tanins més polimeritzats, menors indexs de gelatina i van produir vins amb caràcters aromàtics i olfactius més intensos. La maceració prefermentativa en fred va proporcionar vins més acolorits amb menor polimerització i astringència i una millor qualitat gustativa.

	Per la seva part prolongar el temps de maceració va suposar un comportament concorde amb l'esperat, amb augment de tanins, polifenols i grau de polimerització. L'anàlisi sensorial no va oferir diferències significatives, encara que els tastadors van evidenciar una lleugera tendència cap als vins macerats durant més temps.